El vídeo aprofita una intervenció del cap de Govern des del seu despatx a l’edifici administratiu. Agafa, bàsicament, la imatge. A partir d’aquí, segurament a través d’un programa d’intel·ligència artificial, se’l fa parlar de les excel·lències d’una “plataforma desenvolupada per economistes i tècnics locals” que ha de permetre a uns pocs afortunats -ja es diu que la proposta és limitada- “obtenir ingressos passius sense arriscar-ho tot”. Cert, tot s’ha de dir, amb un català força macarrònic. Com si qui parlés fos estranger.
“Us parlo amb total sinceritat”, assegura el missatge. En ell, s’afirma que “amb una inversió mínima de només 250 euros” es pot entrar en el sistema que permetria guanyar “fins a 750 euros el primer dia dedicant només cinc minuts”. I lògicament, per poder accedir-hi cal clicar a un enllaç i omplir un formulari. I, després, esperar la trucada d’un expert al qual, s’afirma, es podran fer totes les preguntes que es vulguin.
Segons els usuaris que s’ha posat en contacte amb Altaveu alertant de la situació, el vídeo se’ls ha obert com a publicitat a Instagram. I tot apunta a un intent d’estafa fent servir l’argument de guanys ràpids amb poc risc, fórmula habitual en aquestes actuacions delictives. Per ara, i segons fonts policials, no s’ha rebut cap denúncia de cap persona que hagi pogut ser-ne víctima.
El cos d’ordre sí que ha rebut ja la petició per part del Govern d’actuar i fer les accions oportunes davant aquests fets. Fonts de l’executiu han explicat a Altafveu que “malauradament aquesta pràctica és cada cop més habitual. Per això, i pel que fa al vídeo concret, s’ha “notificat al Grup de Delictes Tecnològics de la Policia, que ha posat en marxa els procediments habituals en casos d'aquestes característiques”.
No és el primer cop que un vídeo d’aquesta mena, amb la suplantació d’alguna autoritat andorrana, circula a les xarxes socials. El juny del 2024, per exemple, qui va sortir en una gravació d’aquest tipus va ser el llavors Copríncep episcopal, Joan Enric Vives. Mesos abans, la imatge del mateix Espot s’havia emprat amb fins similars.