Tot i que ho hauran de confirmar les proves forenses, els politraumatismes soferts arran de l’accident haurien resultat irreversibles per a l’excursionista, més enllà de la manca d’oxigen i l’eventual hipotèrmia. Tot plegat va fer que se’l trobés en parada cardiorespiratòria insuperable. Les maniobres sobre la neu mateix fets pels bombers i l’equip del SUM que va volar fins al lloc de l’allau i els intents mecànics posteriors al centre hospitalari van resultar infructuosos i es va haver de certificar la defunció del jove, que havia vingut a Andorra amb la seva parella, que va ser testimoni de l’allau però, per sort, en va sortir indemne.
Aquest dilluns s’haurien d’accelerar tots els tràmits forenses i burocràtics en vista a traslladar el fèretre amb el jove finat cap al seu lloc de destinació final, a la Catalunya central. La repatriació s’hauria de fer entre aquest dilluns i dimarts. La parella passava el cap de setmana pel Principat i malgrat que anava ben equipada, no duia elements clau per facilitar una recerca en cas d’una allau, com malauradament va ser el cas. En aquest cas, la parella no portava l’aparell electrònic emissor i receptor d’ones electromagnètiques conegut amb les sigles DVA (detector de víctimes d’allaus).
ALLAU CADASTRADA
Tampoc no és clar en aquesta ocasió si d’haver dut l’instrument en qüestió s’hagués salvat. En tot cas, quan es va a la muntanya a fer segons què (la parella duia els esquís a l’esquena) cal dur aquest giny com una part més de l’equipatge. I cal estar perfectament informat d’aspectes com la meteorologia o els riscos que hi pot haver en la zona per on es vulgui passar. En aquest sentit, i segons les fonts consultades, l’allau que es va desprendre forma part del cadastre d’allaus d’Andorra. A més, està cadastrada de forma testimonial. És a dir, ja hi ha antecedents acreditats de desencadenament.
El dipòsit de neu era força important i la mida de l’allau serià de nivell 2 segons l’escala internacional. Fins arribar al punt on es va dur a terme el rescat, l’allau va superar pendents crítiques d’entre 35 i 45º segons fonts dels cossos de salvament que van acudir sobre el terreny. Malauradament, més enllà que es tracta d’una zona d’allaus, la zona dels Isards, hi havia una situació idònia per al desencadenament. L’orientació nord-est la feia propicia per una acumulació de neu facilitada per les ventades dels dies anteriors a l’incident mortal.