Normalment dita pujada es pot fer amb el suport d’un telecorda que hi ha en aquell punt, anomenat de la Solana, però si es domina prou i es va a prou velocitat, el propi impuls pot permetre fer l’ascensió. Probablement deuria ser el que pretenia l’esquiadora, que anava sola en el moment de l’accident tot i que estava esquiant amb la seva parella, amb qui havia vingut a passar uns dies a Andorra juntament amb la família del noi. L’esquiadora, però, no va a ser temps de fer el gir i va anar recte fins a impactar contra la xarxa d’absorció de potència.
Sortosament, no es va endur pel davant cap altre usuari de la pista. Però el cop va ser d’allò més fort i va quedar semiinconscient. Almenys d’entrada, la consciència no la va perdre mai del tot segons fonts coneixedores del cas. D’entrada no se li veien senyals d’haver patit cap ferida. Però les lesions eren internes i especialment al crani. I és que tot i portar casc, l’impacte contra el cap va ser molt violent, patint una fractura que la va fer traslladar al cap d’unes poques hores, i després de ser atesa al centre mèdic i a l’hospital, cap a Sant Pau, a Barcelona.