La dona acomiadada, que portava ben bé dues dècades treballant a l’empresa parapública, hauria introduït presumptament el producte químic en qüestió en com a mínim quatre ocasions a l’ampolla d’aigua del company que ocupava un despatx adjacent a aquell que ocupava ella. Feia temps que hi havia tibantors entre els dos. De fet, l’acomiadada, pel seu propi caràcter, aparentment, mirava d’incomodar, encara que fos a través del que es podria considerar bromes pesades, varis companys.
L’episodi que acabaria amb el seu acomiadament va tenir lloc la primavera de l’any passat. I l’afectat de la temptativa reiterada d’intoxicació acabaria interposant denúncia el setembre següent, abans que caduqués l’acció i, segons fonts de la cadena, després que veiés que no hi havia cap intenció, per cap part, d’aclarir el cas, alhora que s’havia indemnitzat la implicada com si tal cosa. Segons les fonts consultades, l’acomiadament fulminant va ser un divendres després que el dia abans companys de l’afectat descobrissin la dona, aparentment, introduint el producte químic en l’ampolla d’aigua.
Cada vegada era més notori que hi havia quelcom d’estrany en l’ampolla, perquè cada cop l’olor a sabó que desprenia l’aigua era més forta. En la primera ocasió, el treballador de la televisió contra qui anava la suposada broma pesada o l’intent d’intoxicació va fer un glop de l’aigua, perquè no s’esperava res de res, i va notar una lleu olor a sabó. Segons les fonts de la cadena consultades, l’afectat hauria fet algun comentari en el seu entorn més immediat i tot va quedar allà.
QUATRE COPS
Al cap d’una setmana aproximadament s’hauria repetit el mateix, però en aquest cas l’afectat, com que abans de beure a primera hora del matí sempre feia comprovacions, ja va detectar una olor a sabó més intensa. Passaria encara un tercer cop i al quart, la dona, que suposadament accedia una mica abans a la feina per poder introduir el producte químic, va ser descoberta per altres companys, que ja estaven alertats pel presumpte intoxicat, que al seu dia es va fer fer una analítica de sang que no va revelar res.
Amb l’acomiadament fulminant però indemnitzat es va donar per tancat el cas. Almenys des de la direcció d’RTVA, que en tot moment va mostrar el seu temor perquè li pogués esclatar un afer incòmode per com n’era de lleig, encara que no sigui clar que pugui ser una qüestió penalment perseguible. En tot cas, les fonts consultades asseguren que era evident que hauria d’haver estat un acomiadament causal i que s’han, aparentment, malbaratat recursos públics.
En tot cas, la interposició de la denúncia per part de l’afectat, el setembre passat, hauria canviat el paradigma. La directora general d’RTVA i administradora de la societat, Imma Jiménez, seria l’única persona, que hagi transcendit, que hauria prestat declaració davant de la policia d’entre els integrants de la cadena pública -no hauria transcendit si l’assenyalada també ho hauria fet o no. Jiménez, aparentment, va aportar l’ampolla amb aigua i sabó que s’hauria guardat a pany i forrellat quan a la primavera es va descobrir tot plegat.
Comentaris (19)