La pèrdua de visió el va obligar a reconduir la seva vida personal i professional, però no a renunciar a les seves passions. Avui continua vinculat a activitats com l’esquí de muntanya, l’escalada i la bicicleta, alhora que treballa per facilitar que altres persones amb discapacitat visual puguin gaudir d’aquestes experiències. En el seu dia a dia, però, encara es troba amb obstacles que van més enllà de les limitacions físiques.
Un dels projectes que ha impulsat és l’adaptació del cub de Rubik perquè les persones cegues puguin resoldre’l i competir en igualtat de condicions. El que va començar com una teràpia s’ha convertit en una iniciativa que combina accessibilitat, concentració i esport. Mandicó defensa que la tecnologia i el disseny poden obrir noves possibilitats, sempre que es tinguin en compte les necessitats de tothom.
La seva experiència també li ha ensenyat que les dificultats no sempre apareixen allà on es podria esperar. Mentre que activitats com esquiar li permeten sentir-se lliure i oblidar que no hi veu, gestions tan quotidianes com anar al banc o al supermercat li recorden les barreres que encara existeixen. Per això, reivindica un canvi de mirada: no són les persones les que s’han d’adaptar constantment a l’entorn, sinó que l’entorn ha d’estar preparat per a tothom.