El temple de la capital s’ha omplert de fidels i d’autoritats que no s’han volgut perdre el record a Francesc, el segon del dia, ja que al migdia s’havia celebrat una primera cerimònia a la catedral de Santa Maria d’Urgell, a la Seu. Entre elles, una llarguíssima llista d’autoritats encapçalada pel cap de Govern, Xavier Espot; el síndic general, Carles Ensenyat; i el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Josep Maria Rossell, una nodrida representació de consellers generals demòcrates, algun del PS, ministres, cònsols i consellers de comú, membres del Tribunal Constitucional així com alguns diplomàtics. La missa l’ha presidit Vives, en qualitat d’arquebisbe ad personam d’Urgell, al costat de Josep-Lluís Serrano Pentinat, nomenat bisbe coadjutor per Francesc, i han estat acompanyats de tots els rectors del país.
Ha estat Vives l’encarregat de pronunciar una homilia carregada de sentiment vers el pontífex desaparegut, ara ja “adormit en el Senyor” i “esperant que serà despertat en la Vida eterna”. D’ell ha volgut recordar “les seves obres de servei, d’humilitat, d’amor, de solidaritat”, però sobretot un llegat que ha calat fort “en l’Església i en la societat”. Així, assegura, ho va poder copsar dissabte passat durant les exèquies celebrades al Vaticà. “Se’m va fer patent que havíem de recollir aquest llegat amb devoció i responsabilitat”. I és que, ha remarcat, va poder veure com “tantíssima gent arreu del món ha mostrat fins a quin punt el papa Francesc comptava en les seves vides i hi havia sembrat pau, misericòrdia, humilitat, dignitat, coratge i tendresa”.

Per al bisbe d’Urgell, l’aportació més potent del pontífex va ser “la promoció d’una Església misericordiosa i fidel a l’Evangeli, més propera, humil i compromesa envers els vulnerables, que arribi a les perifèries geogràfiques i, sobretot, les existencials”. Així, ha destacat que va voler que fos “dels pobres” i que “sortís del seu confort” per “estar al costat dels exclosos, els migrants i els marginats”.
Vives també ha posat en relleu que Bergoglio va ser sensible tant amb Catalunya com amb Andorra. Entre altres aspectes, amb el “respecte per la llengua catalana”. També, però, amb la visita del seu secretari d’Estat, Pietor Parolin, que va suposar “valorar la història centenària i el camí que el Principat realitza en el present i assegurar que seria respectat en la seva transició ordenada amb el nomenament d’un bisbe coadjutor”. Per això, ha afirmat que als dos territoris “aquest Papa ha estat percebut com un líder moral que ha promogut el diàleg, la inclusió i la justícia social, deixant un llegat profund en la nostra societat”.
L’homilia, però, també ha inclòs una referència que, segons com es vegi, s’haurà de tenir en compte de cara al futur, sobretot per la negociació oberta per mirar de trobar una fórmula per despenalitzar l’avortament. Vives ha recordat que Francesc va apostar pel diàleg interreligiós i per una “actitud més acollidora i oberta” cap a col·lectius que, tradicionalment, l’Església havia mantingut més distància, com ara homosexuals, transsexuals o divorciats. Aquí, però, és quan ha volgut remarcar que, en canvi, la posició del pontífex argentí es mantenia clara pel que fa a la interrupció voluntària de l’embaràs: “Ha clamat contra la globalització de la indiferència i ha defensat la vida en totes les seves fases des de la concepció fins a la mort natural”, ha indicat, sumant-hi també “els infants i els adults vulnerables, els discapacitats i els ancians i els malalts”. Un clam que també es dirigia “per una economia que respecti la dignitat de les persones i cerqui el bé comú”.

Per tot aquest llegat, Vives ha demanat pregar per un Papa que “ha estimat i ha servit, ha patit i tot ho ha ofert per l’Església, per la pau del món i pels qui sofreixen”. Aquesta demanda, a més, s’ha fet extensiva als cardenals que hauran d’escollir el successor de Francesc. “Que reunits en conclave cerquin el millor que pugui guiar-nos en aquests moments crítics i digui endavant el llegat del Papa Francesc amb fidelitat a Crist i servint els servents de Déu”.
La cerimònia s’ha allargat pràcticament una hora i vint minuts i també ha comptat amb la participació de la Coral de Joves de la Catedral de Lió.

Mossèn Ramon Sàrries donant la pau a Joan Manel Abril Campoy.

Un instant de la missa.

Un instant de la missa.

La Coral de Joves de la Catedral de Lió.

L'església plena per la missa funeral.

Tots els capellans que han participat en la cerimònia.

Un instant de la missa funeral.

Un instant de la missa funeral.

Un instant de la missa funeral.

Comentaris (16)