L'enquesta s'ha elaborat a partir de 752 entrevistes telefòniques a residents de més de 15 anys, amb un marge d'error del 3,63% i un nivell de confiança del 95%. Es tracta de la vuitena edició d'un estudi que es duu a terme des del 1995 i que permet seguir l'evolució dels coneixements i usos lingüístics al país.
La població argentina, per exemple, ha passat de 1.149 persones el 2021 a unes 3.200 el 2025, mentre que la colombiana ha crescut de 343 a 1.655 residents en el mateix període
La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha reconegut que algunes de les dades són preocupants, però ha insistit que no es poden interpretar sense tenir en compte els canvis demogràfics dels darrers quatre anys. En aquest sentit, ha destacat especialment l'arribada de residents procedents de països de parla castellana i la disminució del pes de la població d'origen portuguès i francès. Una interpretació compartida pel coordinador del grup de sociologia d'Andorra Recerca i Innovació, Joan Micó, que ha posat xifres a aquesta transformació. La població argentina, per exemple, ha passat de 1.149 persones el 2021 a unes 3.200 el 2025, mentre que la colombiana ha crescut de 343 a 1.655 residents en el mateix període.
A les llars, el percentatge de persones que tenen el cataà com a llengua més utilitzada ha passat del 40,1% el 2022 al 31,9% actual, mentre que el castellà ha crescut del 27,6% al 38,8%. El director del Departament de Política Lingüística, Joan Sans, ha explicat que aquesta evolució està relacionada amb els canvis demogràfics, ja que bona part de la població nouvinguda castellanoparlant continua utilitzant la seva llengua en l'entorn familiar.
El mateix passa entre els amics. El català ha baixat del 41,4% al 34,7% com a llengua més utilitzada, mentre que el castellà ha passat del 30,7% al 38,2%. La combinació de totes dues llengües continua tenint una presència significativa, però el castellà ha guanyat terreny en les relacions personals.
En les relacions internes de les empreses, el català ha passat del 48,2% al 37,5% com a llengua més utilitzada, mentre que el castellà ha augmentat del 26,8% al 38,1%. En canvi, en les relacions externes, és a dir, amb altres empreses o professionals, el català manté una presència més elevada, amb el 48,1%.
En les relacions internes de les empreses, el català ha passat del 48,2% al 37,5% com a llengua més utilitzada, mentre que el castellà ha augmentat del 26,8% al 38,1%
La davallada també es reflecteix en el coneixement de la llengua oficial. La puntuació mitjana del català ha baixat del 8,3 al 7,9 sobre deu, mentre que el castellà se situa en el 9,4. Les dificultats més importants en català es concentren en l'expressió escrita. A més, l'indicador lingüístic que combina el coneixement amb la freqüència d'ús situa ara el castellà per davant del català, amb 59,8 punts davant de 53, quan quatre anys enrere la situació era inversa.
Malgrat això, el català continua sent la llengua a la qual els enquestats dediquen més temps globalment, amb un 45,3%, tot i que el percentatge també ha disminuït respecte del 48,1% del 2022. El castellà, per contra, ha passat del 37,4% al 41,4%, reduint la distància entre totes dues llengües.
No tots els indicadors, però, mostren una evolució negativa. Un dels aspectes que el Govern valora positivament és la transmissió del català de pares a fills, que es manté en el 56,7%, pràcticament al mateix nivell que el 2022. El castellà també creix en aquest àmbit i arriba al 44,6%, però la llengua oficial continua ocupant la primera posició.
El 80,6% afirma que passa al castellà quan s'adreça a algú en català i aquesta persona li respon en castellà
L'enquesta també posa el focus en els hàbits dels parlants. Gairebé tres de cada quatre persones asseguren que sempre o molt sovint inicien les converses en català. Ara bé, el 80,6% afirma que passa al castellà quan s'adreça a algú en català i aquesta persona li respon en castellà. Una realitat que, segons Sans, dificulta que els nouvinguts disposin d'oportunitats per practicar la llengua oficial. Per aquest motiu, el responsable de Política Lingüística ha fet una crida a la població catalanoparlant perquè no canviï automàticament de llengua.
En aquest sentit, la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha defensat les actuacions impulsades durant aquesta legislatura, especialment la nova llei de la llengua pròpia i oficial i l'ampliació dels recursos gratuïts d'aprenentatge. Paral·lelament, s'ha reforçat la coordinació amb els comuns perquè les activitats culturals, esportives i socials també contribueixin a fomentar l'ús de la llengua. Segons Sans, les diferents administracions estan començant a treballar conjuntament en aquest àmbit, amb plans lingüístics i mesures de seguiment que fins ara no eren obligatoris.
El Govern admet, però, que les actuacions no tindran un efecte immediat sobre els indicadors. Des de l'executiu situen un horitzó de sis, vuit o deu anys per començar a veure els possibles resultats de les polítiques que s'estan desplegant.