Són algunes de les dades presentades per la doctora Yvette Ruiz, cap del Servei d’Urgències de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, que exposa que durant els passats mesos de juliol i agost s’han atès al voltant de 8.300 usuaris i assenyala que malgrat l’increment, del 6%, aquest no s’explica per la calor i subratlla que malgrat sí que han arribat alguns casos que es poden explicar per l’augment de les temperatures, com defalliments mentre es practica esport o persones vulnerables que han experimentat més malestar general, especialment si es tenien patologies cròniques, el que mèdicament és un cop de calor, “que pot arribar a ser molt greu”, “no n’hem tingut cap”.
Malgrat l’increment del 6% de les visites, es visiten els pacients un 4% més ràpid del que es feia el mateix mes de l’any anterior
Per altra banda, tot i l’augment de la població i de les visites que arriben a Urgències, els temps d’espera s’han reduït un 4%, segons explica Ruiz. “Estem visitant als pacients un 4% més ràpid del que es feia el mateix mes de l’any anterior”, afirma. Això és, en part, gràcies a l’adpatació dels circuits a les noves necessitats de la població, del país i de l’evidència científica. “Han sortit noves guies clíniques”, explica, i aquests canvis ni vol dir que els circuits que hi havia abans fossin “erronis i no anessin bé, sinó que simplement és una cosa d’adaptació”. Així per exemple, la informàtica “ajuda molt” a agilitzar alguns circuits i processos, i el fet de poder consultar una radiografia de forma telemàtica, per exemple, també permet reduir el temps d’estada a Urgències.
Amb tot, el temps d’espera mig en els casos menys greus o complexos -els dels nivells 4 i 5 del sistema de triatge- és d’aproximadament mitja hora. Això no vol dir que algú pugui ser atès amb cinc minuts i d’altres ha hagin d’esperar una hora, o més, explica la doctora anticipant una crítica habitual quan es parla de mitjanes. I el temps d’assistència, de mitjana tenint en compte tots els nivells d’urgència, gravetat i complexitat, és d’unes tres hores. Ruiz detalla que això és des que s’arriba fins que o es dona l’alta o és derivat a planta d’hospitalització o altre, incloent totes les proves que s’hagin de fer i consultes amb els especialistes que pertoquin. Aquí, Ruiz també defensa que el Servei d’Urgències és “transversal” i que “no decideix per ell mateix”, sinó que depèn de la resta de l’hospital i també de dispositius externs, de centres de salut, de residències i altres.
El temps d’assistència, de mitjana tenint en compte tots els nivells d’urgència, gravetat i complexitat, és d’unes tres hores
D’altra banda, la doctora Ruiz nega que hi hagi una saturació del Servei d’Urgències i explica que el que passa és que es produeixen “pics assistencials”, que és el que fa que a vegades la gent tingui sensació de saturació, en unes hores determinades. A l’hivern passa més a partir de les 5 de la tarda, quan tanquen les pistes d’esquí, i a l’estiu més tard, quan es passa l’hora d’estar al parc, “i ve tothom”. “Estàs veient els mateixos pacients que veus sempre però concentrats sen moments puntuals”, assegura.
I es disposa de “la plantilla ajustada a les necessitats”, confirma la cap del servei. Això és 9 metges, 13 infermers, tres tècnics de transport sanitari, dos tècnics de cures auxiliars d’infermeria i administratius per cada guàrdia, encara que no tots es troben a l’hospital, sinó que també n’hi ha de basats al Pas de la Casa i els que cobreixen el Servei d’Urgències Mèdiques, que van amb les ambulàncies o l’helicòpter. Evidentment que si la plantilla fos més folgada, “aniríem millor”, reconeix, però “això no es pot fer”, en tractar-se d’una parapública que ha de donar explicació del que fa i contracta.
“Mai passa que no tinguem el personal que toca”, doncs no es pot assumir una guàrdia amb menys personal del descrit en el paràgraf anterior ja que “cadascú té una missió”. “Cada persona té el seu rol, per tant jo no puc afrontar una guàrdia i dir que ni tunc metge d’helicòpter, o d’ambulància o no tinc metge al nivell 3, 4 o 5”, exemplifica Ruiz.