Mendoza i Isabella Vargas, vicepresidenta de Diversand, han exposat aquest matí a la premsa les conclusions recollides en un informe elaborat conjuntament en què recullen una trentena de propostes que trametran a l’ONU perquè durant l’Examen Periòdic Universal (EPU) sobre drets humans al qual se sotmetrà Andorra el novembre vinent siguin transformades en recomanacions a les autoritats del Principat. Aspectes com la despenalització de l’avortament o el fet que no hi hagi jurisdiccions especialitzades en qüestions relatives a la violència de gènere de forma específica són algunes de les mancances que es descriuen a l’informe, en el qual també alerten sobre la criminalització de les dones forçades a prostituir-se. Mendoza aclareix que aquest informe intern “no és una deslleialtat” al Govern.
Mendoza assenyala que “ningú compta amb nosaltres; ni per qüestions com la pràctica de l’avortament, ni per tirar endavant lleis, ni per millorar els serveis socials”. La presidenta de Stop Violències recorda que l’associació és l’única al Principat que té “un servei per avortar des del 2018” i, per tant, “sabem quina és la incidència, davant de quines situacions es troben les dones, quines barreres han de superar, quina tipologia de dones ens arriba”. “Amb nosaltres no parla ningú i aquest és el problema. Després de linxar-nos i voler silenciar-nos, ningú parla amb nosaltres, però el cert és que no estem negades. No es compta amb la nostra ‘expertise’ i això és greu”.
Mendoza apunta, per exemple, que una gran mancança és la falta de dades sobre els feminicidis comesos a Andorra. “A Espanya i a França és una qüestió d’estat. Es diu el nombre de dones que han estat assassinades en mans d’homes. Aquí, en canvi, no. En aquest sentit, Andorra no s’ha posicionat. Que aparegui una dona morta al lavabo d’un pàrquing, fa olor de feminicidi, però després no es diu res. El 2022, es va dir al High-Level Political Forum, a Nova York, que a Andorra no hi ha feminicidis. Això no es pot assegurar, però no tenim un compromís públic del Govern per conèixer les dades”. “Per què no s’explica? Per què no se’n parla? Hi ha països en què es pensa que si se’n parla, ho promous. I aquest és el problema: si no en parles, ho amagues”. Des de Diversand també es considera que hi pot haver “casos del col·lectiu que s’amaguen”.
Una altra crítica que es fa des de Stop Violències és la relativa al concepte d’agressió mútua, que l’associació no admet. “La policia diu que quan una dona s’ha defensat d’una agressió hi ha hagut una agressió mútua. No existeixen les agressions mútues. Això és una barbaritat. És una forma d’emmascarar el problema, de fer-lo menys greu. Quan una dona esgarrapa un home, no ho fa perquè sí. Certament, hi ha hagut una agressió de la dona que cal investigar, però, segurament, hi ha molt més”. Mendoza remarca que gràcies a la pressió de l’associació es va introduir dins del Codi Penal la condemna de violació dins la parella, però “no hi ha cap mecanisme que per poder implementar això. Si la víctima s’acull a aquesta llei, com demostrarà que estava sent violada? El sistema directament la culpa. Tenim dones que han demanat ajuda a l’associació perquè tenen una sentència de culpabilitat d’agressió cap a l’home quan, en realitat, s’estaven defensant d’una agressió masclista”.