Segons el col·lectiu, la reforma contradiu principis essencials del dret civil andorrà, com la bona fe contractual, la protecció de la part feble i la prohibició de l’abús de dret, així com drets constitucionals vinculats a la dignitat, la vida privada i familiar i la cohesió social. Al seu parer, es tracta d’un model que reforça el poder de la propietat i consolida un desequilibri estructural en les relacions entre propietaris i llogaters.
El Sindicat sosté que el calendari de desintervenció previst entre el 2027 i el 2030 no estableix un sistema estable per determinar el preu raonable dels lloguers, sinó que es limita a regular la velocitat de l’encariment. “Deixar el preu del lloguer a l’acord privat no és neutral”, defensen, tot insistint que cal introduir criteris objectius vinculats al valor real de l’habitatge, les condicions de dignitat i estabilitat i el poder adquisitiu de la població.
Actualment, dels prop de 25.000 contractes de lloguer existents al país, uns 20.000 estan afectats per les pròrrogues forçoses vigents des del 2019. Segons els seus càlculs, el procés podria arribar a impactar fins a un 49% de la població, unes 43.800 persones. A més, alerten que el sistema incorpora exclusions que poden incentivar pràctiques per esquivar la regulació, com els contractes posteriors al 2022 o els lloguers superiors a 2.500€.
El Sindicat també posa el focus en les mancances tècniques del projecte, com l’absència d’un registre públic de la propietat o d’un cens d’habitatge actualitzat, i reclama més claredat sobre com es determina què es considera un preu assequible. Consideren que la presa de decisions es basa en dades parcials i poc homogènies, fet que dificulta establir criteris socials sòlids i transparents.
Davant d’aquest escenari, el col·lectiu defensa un model alternatiu que pivota sobre la regulació de tots els lloguers a partir de tres eixos: el valor real de l’habitatge, les condicions de dignitat i estabilitat i el poder adquisitiu. En aquest sentit, proposen que el contracte indefinit sigui el règim general de l’arrendament habitual, amb causes taxades per a la seva finalització i mecanismes de control efectius. Comparen aquesta proposta amb el mercat laboral: “Dir que el contracte indefinit perjudica el mercat és tan absurd com afirmar que el contracte laboral indefinit fa tancar empreses”.
Els contractes temporals, afegeixen, haurien de respondre a causes objectives, reals i verificables, i s’haurien d’evitar pujades abusives entre contractes successius. També reclamen regular el lloguer d’habitacions i posar límits als pisos sobreocupats, vinculant el nombre màxim de convivents a les característiques reals de l’habitatge i fixant preus proporcionals.
Una altra de les peces clau de la proposta és la creació d’un Índex de Preus de Referència (IPR) que serveixi de base objectiva per a la regulació. Aquest índex, segons el Sindicat, hauria d’anar acompanyat d’un sistema de mediació i arbitratge obligatori quan no hi hagi acord entre propietari i llogater, amb possibilitat de negociació col·lectiva i amb un organisme independent i auditable. En aquest marc, es podria impugnar tant una nova renda com una vigent si es considera abusiva.
Pel que fa als contractes que finalitzin a partir del 2027, defensen que haurien de passar per defecte a indefinits i que qualsevol revisió de renda hauria d’estar justificada i limitada. També plantegen que, si es permet repercutir millores en el preu, aquestes estiguin degudament verificades.
El Sindicat insisteix que la desintervenció pot desencadenar “una onada d’expulsions” i defensa que cap persona hauria de ser desallotjada sense una alternativa habitacional digna i dins del país. Adverteixen, a més, que molts desnonaments són “silenciosos” i reclamen protocols específics per abordar-los, com ajuts al trasllat, borses públiques de lloguer o facilitats per accedir a la compra.
En paral·lel, denuncien l’existència de pràctiques fraudulentes com la coneguda “trampa del fill” i reclamen un enduriment de les sancions, investigacions d’ofici i mecanismes de reparació per a les famílies afectades. També defensen que cap habitatge hauria de romandre buit en un context d’emergència habitacional i proposen mesures per mobilitzar aquest parc.
Finalment, el Sindicat subratlla que el problema de fons és el model i no només el volum d’habitatge disponible, i critica la manca d’un Pla Nacional d’Habitatge amb visió estructural. També apunten a la necessitat d’una millor planificació urbanística i de mesures que regulin tant el mercat de lloguer com el de compra.
El posicionament del col·lectiu s’emmarca en les mobilitzacions dels darrers anys, especialment la del 5 d’abril, i en un procés de diàleg amb el Govern que consideren esgotat. En aquest context, asseguren que ja estan teixint xarxes de solidaritat per sostenir el conflicte i mobilitzar “totes les forces populars” si no s’atenen les seves demandes.