Aquest usuari, que viu sol a Canillo (en un dels pisos de lloguer a preu assequible de Govern), apunta que en un intercanvi de correus amb l’assistenta va rebre aquesta certitud de bon servei. “Em va comentar que podia agafar tranquil·lament els busos, que des de Coopalsa havien certificat que tots els vehicles tenen rampa i estan perfectament adaptats. I que, a més, tots els conductors han fet un curset per saber utilitzar aquest mecanisme”. Aquesta informació el va alleugerir: “Vaig pensar que almenys, ja que visc sol i he de fer gestions, podia disposar d’un transport públic que funciona bé”. A partir d’aquí, l’afectat va començar a topar amb dificultats constants: “Vaig anar preguntant subtilment als conductors si havien fet el curset en qüestió i cap dels conductors amb qui he parlat m’ha contestat afirmativament”.
“Sovint, els passatgers m’han de pujar al bus manualment, aixecant-me”, explica. L’escena –diu– s’ha repetit en repetides ocasions: “Si he agafat el bus unes vint vegades, només tres o quatre ha funcionat la rampa… Quan no és un problema, és un altre”
Els busos que ell utilitza –matisa– són els que circulen des de les parròquies altes fins a la vall central. Aquests vehicles tenen rampes que són, de fet, plataformes elevadores: “La plataforma t’eleva fins a la base de l’autobús perquè són busos amb escales a la part del darrere”. Altres autobusos –els que circulen per la vall central– tenen rampes més senzilles, que “surten i van a morir a la vorera”. “El primer dia que vaig agafar el bus”, explica, “el conductor ja no sabia ni com accionar la rampa ni on parava el comandament per fer-ho. Sort que aquell dia va parar un altre bus i entre els dos conductors van poder treure la plataforma i vaig poder pujar”. Ara bé: “Per baixar, la rampa ja no funcionava”. L’usuari, que transmet aquesta queixa a l’Altaveu en exclusiva, lamenta que la falta de manteniment atrofia el mecanisme de les rampes, que acaben avariades. “Sovint, els passatgers m’han de pujar al bus manualment, aixecant-me”, explica. L’escena –diu– s’ha repetit en repetides ocasions: “Si he agafat el bus unes vint vegades, només tres o quatre ha funcionat la rampa… Quan no és un problema, és un altre”.
L’afectat relata un episodi recent que va viure a la L4: “Havia d’anar al Pas [on havia d’assistir a un curset sobre conducció impartit per Albert Llovera] i quan vaig voler pujar al bus a Canillo la rampa no funcionava. Vaig acabar arribant una hora i mitja tard…”. El que va passar va ser el de sempre: mecanisme atrofiat i conductor inexpert. “Per culpa d’això, la gent es va començar a posar nerviosa, però les persones amb mobilitat reduïda també tenim dret a desplaçar-nos en transport públic”, reivindica. “Em vaig disculpar, fins i tot, però els passatgers ja van entendre que no era culpa meva. Em va saber greu perquè hi havia gent que anava a treballar i va arribar tard”, amplia.
“Després de deu minuts fent proves, el conductor va aconseguir fer sortir la rampa, però va topar amb un fanal i va quedar encallada. En treure la rampa, a més, va sortir molta porqueria de l’interior del vehicle. El xòfer, de fet, em va dir que devia portar anys sense utilitzar-se”. Es va evidenciar la manca total de manteniment, doncs: “El cap de Coopalsa no pot dir que es fa un seguiment adequat de l’estat de les rampes. És fals”. “A Badalona”, recorda, “les rampes dels busos funcionaven perfectament perquè el manteniment era l’adequat”, expressa l’usuari, que va estar nou mesos ingressat –en rehabilitació– a l’Institut Guttmann d’aquesta ciutat catalana. Atès que la rampa del bus no funcionava, una altra conductora de Coopalsa va intentar habilitar la del seu vehicle, però el cert és que tampoc sabia com fer-ho perquè mai havia rebut indicacions. Les indicacions, de fet, va oferir-les l’afectat, però la xòfera es va sentir “atacada”. “Em donava l’esquena quan li comentava què havia de fer. No em volia respondre”. Finalment, la rampa d’aquest segon autobús va accionar-se correctament i el bus va poder arribar al Pas. Un veí d’Encamp que va presenciar aquest episodi assenyala que “era evident que la rampa feia anys que no es feia servir, que no es revisava; va sortir molta merda”. També reprova el comportament de la segona conductora: “Va tenir un comportament apàtic. Va ser indignant”.
“Andorra és un país de muntanya i amb això no podem fer-hi res, però no es pot dir que sigui un país adaptat i en aquest sentit sí que es poden fer moltes més coses. Andorra vol donar una imatge que no és la real”
Veure’s confrontar tot sovint amb episodis com aquest és “una situació molt fotuda”. “Sento impotència i vergonya quan veig que estic retenint quaranta passatgers que van a treballar per culpa meva, però, és clar, no és culpa meva certament, és culpa de l’empresa”, expressa. L’ús que fa del transport públic aquest denunciant del servei –que des del setembre del 2025 ha de moure’s en cadira de rodes– és força freqüent: ha de sortir a fer gestions burocràtiques, seguir visites mèdiques a l’hospital o recollir material sanitari a la Clínica Llovera.
La conclusió final que transmet és clara, òbvia: “Andorra és un país de muntanya i amb això no podem fer-hi res, però no es pot dir que sigui un país adaptat i en aquest sentit sí que es poden fer moltes més coses. Andorra vol donar una imatge que no és la real”. “No és habitual a Andorra”, afegeix, “veure algú en cadira de rodes. De fet, les persones que es mouen en cadira de rodes porten molts anys en aquesta situació i sovint ja tenen un vehicle privat per traslladar-se. Llavors, quan arriba algú que vol utilitzar el servei és quan topen amb el problema. L’adaptació és molt poca realment”. En aquest sentit, de fet, aquest usuari, que té “sort” de moure’s “mot bé” en cadira de rodes (“a la clínica vaig aprendre a manejar la cadira, puc pujar i baixar graons, voreres; però no tothom té aquesta traça”), exposa un altre obstacle: la neu i la gestió que se’n fa per part dels serveis comunals. “Setmanalment, he d’anar al Centre d’Atenció Primària de Canillo a fer-me una cura i quan surto de casa no puc seguir el trajecte de la vorera perquè acumulen la neu al mig del pas… M’estic adonant que cada cop que trepitjo el carrer hi ha mil dificultats, mil obstacles sobre els quals podria fer-ne una denúncia”. Ja ha emès una queixa al comú, però no ha rebut resposta encara.
Des de la companyia de transport assegura que “tots els vehicles titulars de línies de Coopalsa estan adaptats i tots els conductors estan formats per poder fer funcionar les rampes. Únicament, algun vehicle de reforços puntuals no està 100% adaptat”. “No tenim constància d'incidències en aquest sentit”, afegeix l’empresa.