Segons recull l'ANA, el cartell anuncia un esmorzar diari i inclou diferents productes i begudes descrits en castellà i anglès. La imatge ha reobert el debat sobre qui controla que els establiments compleixin les obligacions lingüístiques i sobre el nombre de negocis que encara ofereixen part de la seva informació comercial en altres idiomes.
La qüestió pren especial rellevància amb l'entrada en vigor de la llei de la llengua pròpia i oficial, que reforça el paper del català com a llengua d'ús obligatori en diferents àmbits de la vida pública i comercial.
🔴 Llengua oficial
— Andorra Denúncia (@And_Denuncia) August 19, 2026
Ens envien aquesta foto i ens plantegen una pregunta: qui controla que la retolació i la informació dels establiments compleixin la normativa lingüística? Cada cop ens arriben més queixes per l’absència del català. @GovernAndorra Política Lingüística? pic.twitter.com/OjROApXYQd
De fet, la normativa estableix que els noms comercials, els rètols dels establiments i la informació comercial han d'estar redactats en català. Els negocis poden utilitzar altres llengües, però aquestes han d'aparèixer de manera secundària.
Aquesta obligació afecta també la publicitat, els cartells, els catàlegs, els prospectes i els anuncis que es difonen al Principat, independentment del suport usat. Per tant, un establiment pot oferir informació en castellà, anglès o altres llengües, especialment tenint en compte el pes del turisme, però el català ha de tenir presència en la informació comercial obligatòria.
Evidentment, aquest no és l'únic establiment del país amb retolació amb un idioma que no és el català. Hi ha molts més –sobretot als carrers més comercials– com per exemple el d'una perfumeria. De fet, en el seu cas, la informació facilitada "basicos de verano" no és precisament discreta.
Comentaris (1)