El primer pas del Raonador va ser posar-se en contacte amb el ministeri d’Afers Socials per preguntar com es gestionava la situació i si hi havia protocols. En la resposta, el ministeri va informar que tots els infants i adolescents tenen dret a l’assistència sanitària independentment de la seva situació administrativa. Segons va explicar, quan un menor en situació irregular necessita atenció mèdica, aquesta és garantida pel sistema sanitari públic, mentre que els progenitors poden accedir a mecanismes d’ajornament, fraccionament o fins i tot exempció del pagament en casos de vulnerabilitat econòmica, després de consultar amb els serveis socials.
Malgrat aquestes garanties, el Raonador considera que l’actual sistema presenta mancances importants. En aquest sentit, destaca que no existeix cap protocol escrit que estableixi de manera clara i uniforme com han d’actuar els professionals davant d’aquests casos. Tot i que el ministeri assegura que els tècnics coneixen els procediments aplicables, la institució considera que cal “adoptar protocols escrits d’actuació clars i vinculants, adreçats a totes les administracions públiques i a les entitats que presten serveis públics -Govern, comuns, SAAS, CASS), que garanteixin l’accés igualitari a la sanitat i al lleure a tots els infants sense cap mena de discriminació per raó de la situació administrativa”. Això inclou l’establiment de mecanismes de coordinació interinstitucional i la formació del personal implicat, detalla.
REAGRUPAMENT FAMILIAR
La memòria també posa especial èmfasi en l’impacte de les modificacions normatives en matèria de reagrupament familiar. Segons assenyala, l’enduriment dels requisits per reagrupar familiars ha afectat especialment treballadors estrangers amb permisos temporals, el que ha provocat que alguns infants no hagin pogut obtenir una autorització de residència derivada dels seus progenitors i s’hagin vist obligats a abandonar el país, malgrat que els pares continuïn residint o treballant legalment a Andorra. Per al Raonador, aquestes situacions comporten una separació familiar forçada que genera “una elevada vulnerabilitat i pot tenir repercussions sobre el benestar emocional dels infants, la seva escolarització i el seu desenvolupament psicosocial”.
La institució recorda que la protecció de la unitat familiar és “un principi fonamental” dels drets humans i subratlla que qualsevol decisió administrativa que afecti un menor ha d’estar guiada per l’interès superior de l’infant. Per això recomana revisar la normativa de reagrupament familiar per adequar-la als drets dels infants, al principi de no-discriminació i a la protecció efectiva de la vida familiar, i insta a Andorra a ratificar la Convenció Internacional sobre la Protecció dels Drets de Tots els Treballadors Migratoris i dels Seus Familiars, amb l’objectiu de reforçar les garanties de protecció dels menors i de les famílies migrades.