La comissió d’Interior, Justícia i Afers Institucionals del Consell General està ultimant els detalls de com quedarà finalment el text definitiu. De fet, si res es torça, es tancarà aquesta mateixa setmana. D’aquesta forma, podria entrar a l’ordre del dia de la sessió ordinària de l’abril, prevista per al dia 30. Ara bé, a diferència d’altres textos, sembla difícil que es pugui aprovar amb consens.
Així, un primer motiu és que, finalment, es mantindran els anys mínims per accedir: 20 de residència. No s’ha acceptat cap reducció com volien PS i Concòrdia -i de fet com recomanen des de fa temps diferents organismes internacionals-. Caldrà acumular com a mínim aquestes dues dècades, si bé només el darrer lustre haurà de ser ininterromput. Més enllà d’això, però, també caldrà complir altres requisits.
Per obtenir el passaport per matrimoni caldrà esperar cinc anys i no els tres actuals i, en cas de divorci, qui l’hagi assolit pe aquesta via no el podrà trametre a la seva nova parella si es torna a casar fins que no hagi complert els 20 anys de residència
Un d’ells fa referència a demostrar un bon comportament. Els grups han acabat acotant la idea de conducta exemplar. Per això, qui hagi comès delictes d’especial gravetat o més d’un, quedarà automàticament exclòs de la possibilitat d’obtenir el passaport andorrà. Així, el futur text marcarà que no es tindrà dret si s’ha estat condemnat per un delicte dolós a un any o més temps de presó. En aquest cas no es distingeix si és ferma o condicional. Tampoc es podrà obtenir la nacionalitat si s’ha estat condemnat per més d’un delicte, independentment del temps de pena.
Per posar exemples. Si s’és condemnat per conduir begut o sota els efectes de les drogues, tret dels casos més greus -la pena de presó (que també pot ser d’arrest) oscil·la entre els tres mesos i un any-, es podria mantenir el dret a demanar el passaport. Ara bé, si es tenen dues condemnes per fets similars, ja s’estaria exclòs fins que es puguin cancel·lar els antecedents. En canvi, ser considerat culpable d’un delicte de lesions per imprudència, no impedeix fer la petició.
ELS PASSAPORTS SENSE PODER RENUNCIAR
Un dels punts que, originalment, volia abordar Govern amb el canvi legislatiu era donar empara a l’acord de l’executiu del 2001 pels quals es podia concedir el passaport a persones de països que no permetien legalment la renúncia a la nacionalitat d’origen. És el cas, entre altres de l’Argentina, Algèria, Cuba o l’Uruguai. Finalment, el text es mantindrà la seva redacció actual: “Perd la nacionalitat andorrana la persona a qui ha estat atribuïda la nacionalitat d’un Estat estranger o que l’ha adquirit sense manifestació expressa de voluntat per part seva, si exerceix activament aquesta nacionalitat”.
Ara bé, fruit d’una esmena de Ciutadans Compromesos, s’acabarà afegint diversos supòsits a aquest exercici actiu. És el cas de “presentar-se com a candidat a les llistes electorals d’un altre estat” o de “fer ús del dret de vot”, així com utilitzar el passaport per viatjar o per motius acadèmics o laborals”. També s’aclareix que “es considera exercici actiu d’una nacionalitat estrangera, entre altres, el fet de renovar el passaport o qualsevol document d’identitat” i s’estableix que, en cas de descobrir aquesta situació, Govern haurà d’incoar d’ofici un expedient de pèrdua de nacionalitat amb una pèrdua que “es produeix de ple dret a partir del moment en què existeix una resolució administrativa ferma o sentència ferma que constata l’adquisició voluntària d’aquesta altra nacionalitat i declara, en conseqüència, la pèrdua de la nacionalitat andorrana”.
Altres canvis que s’han acceptat fa referència a la necessitat d’acreditar un coneixement del català per poder obtenir el passaport. Concòrdia havia reclamat el nivell B2, però s’ha acabat acceptant el B1. Ara bé, amb una excepció: Aquest requisit no s’aplicarà a qui sigui major de 70 anys.
Paral·lelament, també s’endureix la condició per accedir al passaport per matrimoni. Ciutadans Compromesos volia ampliar de tres a sis anys. Finalment, ha quedat en cinc. A banda, s’estableix que qui aconsegueixi el passaport per aquesta via no el perdrà en cas de divorci, però si es torna a casar amb una altra persona aquesta no podrà aconseguir la nacionalitat fins que no hagin passat vint anys.