Aquestes són algunes de les qüestions que es tractaran en els tallers que impartirà López-González, el 9 i 10 de novembre, en el marc del cinquè cicle de sensibilització, prevenció i reducció de riscos, organitzat per Projecte Vida i el comú d’Andorra la Vella, titulades ‘Diners fàcils, risc real’, i ‘Com protegim els joves de les promeses de diners fàcils?’. L’expert i professor de la Universitat de Barcelona, va fer un doctorat en periodisme esportiu, i a partir d’això va començar a investigar sobre el ‘boom’ de les apostes esportives, i els riscos reals que podien tenir els jocs d’atzar.
Les propostes de diners fàcils poden resultar especialment atractives per a una generació jove, que no veu tan fàcil assolir els objectius vitals que tradicionalment s’associaven a una estabilitat econòmica: “Comprar un habitatge, tenir fills, independitzar-se, són fites que molts joves perceben cada vegada més llunyanes, i en aquest context apareixen aquestes promeses de diners fàcils com una alternativa dels ingressos tradicionals”, ha exposat López-González.
Per això, l’expert considera que un dels factors més importants és ensenyar als joves a analitzar i conèixer tant els productes que se’ls ofereixen com les persones que els promocionen. Això implica comprovar si les rendibilitats que es prometen són reals, conèixer l’empresa que hi ha al darrere i, sobretot, identificar els possibles conflictes d’interès de qui dona els consells. “Guanya diners perquè tu segueixis els seus consells? Les empreses o els productes que està oferint l’estan pagant d’alguna manera?”, planteja. També considera important tenir clar quin és el model de negoci d’aquests “gurús financers”, i si obtenen ingressos de les inversions que recomanen, de les subscripcions als seus canals o de cursos i mentories.
Però el professor també defensa que aquesta formació ha d’anar un pas més enllà i incorporar una mirada crítica sobre el rerefons polític i ideològic d’aquests missatges. Assegura que molts dels discursos que circulen a les xarxes socials parteixen “d’una visió individualista” que presenta les inversions i la iniciativa personal com la solució a problemes estructurals com la precarietat laboral, la dificultat d’accedir a un habitatge o la incertesa sobre el futur econòmic: “Estan intentant solucionar problemes estructurals econòmics d’una societat a través de la iniciativa individual”.
Durant la seva trajectòria, López-González també ha observat una transformació dels missatges publicitaris d’apostes. Explica que amb l’enduriment de la regulació dels jocs d’atzar, part dels espais de visibilitat que abans ocupaven les apostes esportives han passat a promocionar altres productes com ara criptoactius, tokens, fons d’inversió o plataformes d’inversió. Uns missatges que han guanyat presència a les xarxes socials, als mitjans de comunicació i fins i tot a les samarretes dels equips esportius.
El gran problema, però és que aquests jocs d’atzar o les apostes esportives són productes que molt fàcilment poden ser addictius. En aquest sentit, durant els tallers, López-González exposarà als professionals i a les famílies, quins són els senyals d’alerta i quines eines de prevenció existeixen. Entre aquests un dels més visibles és la irritabilitat: “Si genera conflictes amb la seva família perquè ha robat diners, o ha faltat a la feina, ha mentit o perquè té problemes legals amb la justícia”, ha detallat. També hi ha un altre senyal que és la tolerància, que fa referència -com passa amb les addicions a les substàncies- a què si la persona abans “podia apostar 1-10 euros, i ara per sentir la mateixa emoció necessita apostar 50 o 100 euros”; o també quan s’utilitza aquesta activitat com a “moderadora de l’estat d’ànim”. Finalment, l’últim dels indicadors és “si el fet d’haver de deixar de jugar o apostar, perquè en aquell moment no pots o no tens connexió, això et genera molta irritació o conflictes amb la resta de la gent, això és un senyal d’alarma”.