Aquesta presència femenina, però, té una doble cara. Si bé el percentatge demostra valentia a l’hora de demanar assistència, en les consultes de caràcter familiar, les dones encara representen el 89,8% de les sol·licituds d’ajuda - 44 de les 49 persones que han acudit a l’entitat per demanar suport per a un familiar. Des de Projecte Vida subratllen que aquestes xifres posen de manifest que la responsabilitat de tenir cura, acompanyar i buscar solucions per a un entorn afectat per una addició continua recaient de manera desproporcionada en les mares, parelles i germanes. Per aquest motiu, l’associació reclama la integració immediata de la perspectiva de gènere en totes les polítiques d’atenció de l’entorn sociosanitari del país.
“Les dones que pateixen una addicció trenquen directament amb el rol de gènere de dones cuidadores, de dones que són de casa”
En unes declaracions a l’Altaveu, la secretària executiva de Projecte Vida, Eva Tenorio, ha celebrat com a “molt positiu” l’increment de dones que demanen ajuda per a elles mateixes, però ha posat el focus en les barreres socials i els prejudicis amb els quals topen pel fet de ser dones. “Hi ha molt estigma en els trastorns addictius perquè encara es considera una falta de voluntat o que els afectats són uns hedonistes, en lloc de tractar-ho com un trastorn mental”, relata Tenorio.
No obstant això, en el cas de les dones, aquest prejudici social és encara “més profund i està més arrelat” a causa dels rols que la societat els imposa. “Les dones que pateixen una addicció trenquen directament amb el rol de gènere de dones cuidadores, de dones que són de casa”, argumenta. Això genera una pressió psicològica afegida, ja que moltes s’amaguen per poder continuar assumint les càrregues familiars de les quals són responsables.
Més enllà del judici moral, Tenorio adverteix que un dels motius principals pels quals moltes dones s’ho pensen dues vegades abans de fer el pas és el temor a les represàlies legals: “Hi ha molta por també que els treguin els fills”. A aquesta por s’hi afegeix la manca de mecanismes que permetin conciliar el tractament amb la maternitat: “Si han d’anar a un centre terapèutic, moltes no saben on deixar els nens perquè no hi ha recursos residencials ni de suport pensats específicament per a elles”, denuncia la secretària executiva.
Com a mesura de reforç, Projecte Vida va implementar el passat mes de març un segon grup d’ajuda mútua específic i exclusiu per a dones. D’aquesta manera, l’entitat ha passat de gestionar un sol espai femení a tenir-ne dos en actiu de manera simultània, a banda de dur a terme tallers concrets i de mantenir l’activitat en el mòdul de dones del centre penitenciari. En total, al llarg d’aquest primer semestre de l’any, els dos grups de dones han sumat un total de 35 sessions terapèutiques d’acompanyament.