Preocupació pel repunt de la violència de gènere entre els més joves també a Andorra

Un expert defensa que cal un posicionament crític social i que tothom “se senti responsable” per acabar amb la “realitat” de les agressions masclistes

El metge forense expert en violència de gènere, Miguel Lorente. SFGA / J. A. Viladot

El 22% dels joves d’entre 15 i 29 anys considera que “si la violència és de poca intensitat, no és un problema per a la relació de parella”. Són dades que recullen els estudis del Centre Reina Sofía d’Espanya, però fins a cert punt extrapolables a Andorra, on també es constata el repunt de violència entre els més joves i es rep amb preocupació. Així ho ha afirmat la cap del departament de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras, abans de donar inici a la conferència que l’especialista Miguel Lorente, metge forense expert en violència de gènere, oferia aquest dilluns a la tarda per tractar sobretot l’origen cultural d’aquestes agressions masclistes.

Lorente ha assenyalat que cal un enfocament ampli i multidisciplinar sobre la violència de gènere, veure com les arrels socials i culturals determinen que es produeixi i “s’integri dins la societat sota els diferents mites, estereotips i justificacions”. I això fa que hi hagi un “desconeixement sobre la veritable dimensió de la violència de gènere”. Assegura l’expert que “el que coneixem representa un 10% aproximadament de tota la realitat de la violència de gènere”.

“Totes les persones s’han de sentir responsables”, defensa el metge forense especialista, que afegeix que no n’hi ha prou amb què els homes diguin que no són masclistes o no són maltractadors, “perquè si tu no fas res per acabar amb una realitat que existeix, estàs fent perquè continuï”

Així, per combatre-ho cal educació, que és justament el que més es treballa a Andorra, “fent molta prevenció”, per permetre que s’identifiquin les causes de la violència i que s’assoleixi un “posicionament crític social”. “Totes les persones s’han de sentir responsables”, defensa el metge forense especialista, que afegeix que no n’hi ha prou amb què els homes diguin que no són masclistes o no són maltractadors, “perquè si tu no fas res per acabar amb una realitat que existeix, estàs fent perquè continuï”. En aquest punt, lamenta que “la construcció cultural que dona lloc a la violència i que després té arguments per integrar-la”, com que s’atribueixi a homes alcohòlics o amb altres problemes d’addiccions o transtorns mentalss, fa que, “en lloc de generar una consciencia i un rebuig i una preocupació per què fer per acabar amb aquesta realitat, el que fa és generar una espècie de distanciament, perquè es veu com una espècie d’alteració individual de cada un d’aquests homes i no un problema social que dona lloc a l’acció comú de tots els homes tots els anys”.

Lorente ha assenyalat a més que les dones víctimes de violència de gènere tenen un risc de mortalitat un 40% més elevat que les que no, no només “per què puguin ser assessinades o per suïcidi”, sinó també per problemes cardiovasculars i metabòlics que s’ha descobert que estan relacionats amb les agressions masclistes.

L’expert també considera que s’està centrant molt la resposta en l’àmbit judicial, penal, policial, forense, “i descuidem tota la part humana, social, quan això és el que realment necessiten i busquen les dones maltractades”, que és sortir de la violència i recuperar l’espai del que les havia apartat.