Totes les formacions consultades -Ciutadans Compromesos ha declinat fer valoracions- consideren que, efectivament, l’increment de preocupació sobre la immigració s’ha d’analitzar amb cura. I, en certa forma, es coincideix amb la necessitat d’ordenar el creixement demogràfic i, sobretot, l’arribada de nous residents. Ara bé, amb divergències. Des de Demòcrates, es defensa que aquesta fita ja s’ha marcat en el seu full de ruta. Així, per al president del grup ‘taronja’, Jordi Jordana, en el resultat de l’enquesta “influeix la percepció que hi ha a tota Europa”, però també el fet que a Andorra “el fenomen afecta l’habitatge i el creixement del país”.
Per això, assegura, “hem fet una regulació perquè la immigració no sigui tan descontrolada com altres anys” i això, afirma, s’estaria aconseguint. En aquest objectiu, a més, considera que hi ha d’ajudar l’entrada en funcionament del sistema ‘entry/exit’. Tot i això, també posa en relleu que “no podem oblidar que les empreses necessiten mà d’obra”.
Des de Concòrdia, Cerni Escalé, en canvi, recorda el fet “insòlit” que a Andorra “la població ha crescut més d’un 10% en tres anys i mig” i això “provoca una saturació dels serveis públics”. Adverteix, això sí, que “no és un problema de la persona migrada sinó nostre; és incrementar la població en un moment en el qual el preu de l’habitatge ja està desbocat”. Per això, considera “un contrasentit seguir amb un model de creixement invasiu cap als recursos naturals i que desequilibra la cohesió social”. En aquest sentit, lamenta que “el Govern adopta un discurs de preocupació sobre la situació però al mateix temps la permet per afavorir uns pocs interessos econòmics, desafavorint la gran majoria de l’empresariat del nostre país, dificultant l’exercici de professionals liberals i fent generalment més difícil viure bé Andorra”.
Des del grup socialdemòcrata, el seu president suplent, Pere Baró, encén una llum d’alarma perquè l’enquesta confirma que “els discursos populistes i d’extrema dreta ja tenen cabuda al país” quan “el primer que fan és victimitzar l’immigrant que ve a treballar”. Tot, entén, és conseqüència del fet que “Demòcrates no té model migratori i això fa que a la gent li preocupi qui ve ara de fora perquè ja som molts”. És per això que el conseller general del PS reclama “una reflexió sobre on som i on volem anar”. Al seu entendre, “no cal parar del tot, però sí frenar i fer aquest exercici col·lectiu”, ja que “el creixement desmesurat no és possible i cal posar solucions”.
Per la seva banda, la líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, posa el focus en la seguretat, sense citar expressament la immigració. “El grup ha alertat reiteradament de la distància entre el relat oficial i la percepció real de la ciutadania, una bretxa que l’Observatori posa ara negre sobre blanc”, afirma.
HABITATGE
Les posicions també difereixen a l’hora de valorar la preocupació creixent sobre el preu de l’habitatge. Des de la majoria, Jordana entén que en el resultat hi influeix la proximitat de l’inici del procés de desintervenció del mercat. Per això, vol llançar un missatge tranquil·litzador. “Ja hem dit que treballem per fer-la de forma progressiva i sense suposar un trauma per a la gent, buscant una solució equilibrada per totes les parts. No volem que el 2027 sigui cap catàstrofe”, afirma.
Per a l’oposició, en canvi, l’enquesta dona munició a l’hora de retreure a Govern i a la majoria que no es fa prou per abordar de forma eficient la problemàtica de l’habitatge. “El que ens ha de preocupar no és tant la percepció de la gent com els preus reals del mercat”, adverteix Escalé. El president del grup parlamentari de Concòrdia posa en relleu que “en cap moment dels darrers deu anys havien pujat tant” i això es deu, al seu entendre, al fet que “Demòcrates no té la voluntat de lluitar decididament contra l’especulació immobiliària”. Al contrari, els acusa de “voler afavorir l’especulador, aquell que fa rèdit de la misèria de les persones que finalment acaben ocupant els pisos sobre els quals inverteixen i, al mateix temps, fan un ampli programa de mesures socials per compensar aquesta desigualtat”, fet que “genera una situació d’assistencialització” d’una part important de la població.
Per a Baró, l’Observatori els dona la raó en les seves accions sobre aquest àmbit. “Per molt que des de Demòcrates i Govern ens diguin que som uns exagerats, queda clar que la gent no veu les coses com ells”, apunta. Al seu entendre, s’evidencia que “cal una llei que reguli l’habitatge, com fa dies que defensem” i, també, que “el país està pitjor que el 2023; té els mateixos problemes, però encara més greus i això és conseqüència de la seva nefasta política”.
Per a Montaner, l’Observatori “confirma amb claredat que l’habitatge és avui, amb molta diferència, la principal preocupació de la ciutadania” i es “consolida la tendència de la qual Andorra Endavant adverteix des de fa anys i es reflecteix un malestar directament vinculat a les condicions de vida quotidianes”. En aquest sentit, aprofita per recordar les mesures que es defensen des de la formació, com ara les cases modulars en terrenys públics o la posada al mercat de petites parcel·les perquè les famílies puguin construir la seva pròpia casa” així com la “transparència del mercat de lloguer amb dades reals i accessibles”.
Jordana i Escalé també fan referència a la part de l’enquesta que parla de l’acord d’associació. I, en aquest cas, amb posicions molt enfrontades. El líder demòcrata remarca la “satisfacció” que suposa el descens de persones que consideren que el conveni comporta aspectes negatius per a Andorra, tot i que admet que “no ens acaba d’omplir tot el que voldríem”. Al mateix temps, admet que el retard del Consell Europea a l’hora de decidir sobre la naturalesa -mixta o no- del document “influeix i fa que tot estigui en ‘stand by’ ja que no es pot convocar el referèndum fins que avanci tot”.
I, justament això, és el que Escalé exigeix: que la consulta a la ciutadania es fixi ja i no es retardi més. “El Govern l’ha de convocar ja. No comprenem per què, estant ja tancat el text, es vol que se signi primer amb la UE i s’aprovi al Parlament Europeu, fet que generaria una situació d’enorme tensió en cas que la població andorrana digui que no”, ha manifestat el líder de Concòrdia. Al seu entendre, això suposaria “un xantatge, que no és admissible ni democràtic”. El parlamentari reclama “que la gent voti el text amb una campanya veritablement neutral on es pugui escoltar, amb el mateix finançament, totes les veus”.