Unes tres-centes persones -entre 350 i 400 segons els promotors, que com ha explicat un dels principals impulsors del moviment, David Moro, n’esperaven entre 50 i 150- han convertit en “tot un èxit” la mobilització que ha acabat transformant-se en una manifestació pacífica. Bona part dels concentrats han fet un seguici fins a la porta del comú, a tot just tres minuts a peu, per dipositar-hi les pancartes, un parell de desenes, que s’han lluït durant la concentració, on s’han fet crides a salvar la Capa i a evidenciar que la ciutadania està farta de la construcció indiscriminada i arreu.
Un altre dels grans promotors de ‘Salvem la Capa’, Marco Mijares, ha deixat clar que no s’està en contra del turisme “perquè tots en vivim”, però sí que s’exigeixen “alternatives de menys impacte” com el fet d’instal·lar una estructura gegant al cim d’una muntanya icònics per a la Massana i per al país. Justament, aquest dijous, dos dels integrants del moviment que s’oposa al mirador astronòmic a la Capa, Josep Pujal i Ramon Aranda, han mantingut una trobada amb diversos membres del comú de la Massana, amb la cònsol Eva Sansa al capdavant, per plantejar-los una possible alternativa menys invasiva des del punt de vista ambiental però que podria continuar atraient visitants a Arinsal -altra cosa és a l’estació- i mantenir l’aposta pel producte ‘starlight’ .
Durant la concentració a la plaça del Quart, mancada d’il·luminació -¿era malastrugança i una avaria de fa dies o ha estat un petit ‘boicot’ comunal?-, Mijares s’ha referit directament a l’Eva i al Roger, en referència a Sansa i Fité, els dos cònsols massanencs, per demanar-los que escoltin la ciutadania i aturin el projecte fins que no estigui què es vol fer i, eventualment, es vegi clar. Encara que sembla difícil. Marco Mijares ha lamentat que els dos cònsols s’hagin omplert la boca de diàleg “i que diguin que no els hem contactat perquè no saben qui hi ha rere el moviment, però resulta que tots els mitjans ens heu trobat i ens heu trucat. I no hem tingut cap problema en parlar amb tothom”.
L’ACTE
La concentració, ho ha dit Moro, “ha estat tot un èxit”. De fet, els dos principals promotors de ‘Salvem la Capa’, o almenys, els dos que han portat la veu cantant, s’han mostrat emocionats i agraïts amb els participants. I, s’hi ha referit Mijares, han celebrat que tot hagi transcorregut d’una manera pacífica i sense estridències. Els tot just quatre policies que han acudit a la concentració pràcticament no han hagut més que d’assistir com a espectadors. Han arribat un quart d’hora abans de la concentració.
L’inici estava assenyalat per a les 8 de la tarda. I des d’una bona estona abans, els integrants de ‘Salvem la Capa’ que s’encarregaven de recollir signatures han tingut feina de la bona. Perquè el nombre de firmes s’ha incrementat i de bona manera. A l’hora fixada per a l’inici de la mobilització eren un centenar i mig d’assistents. I deu minuts després, quan ha començat a haver-hi els primers càntics i s’han començat a alçar diverses pancartes d’elaboració casolana, amb lemes molt diversos però ben clars, l’assistència ja s’havia incrementat de manera força important.
La plaça, el que queda a tocar de l’accés principal de l’Hotel Font, ha quedat ple de gom a gom. Un càlcul aproximat situa en unes tres-centes les persones participants a l’acte, amb xiulets i esquelles. I molta gent vinculada a la muntanya, no necessàriament només de la Massana. A la muntanya, al mediambientalisme i, en gran mesura, gent de peu. Certament, no hi havia ningú de la majoria comunal. Però sí dos consellers, Guillem Forné i Laura Bragança, que especialment al final de l’acte, ja davant la porta del comú, ha agafat el megàfon per donar el punt final a l’acte, agrair l’assistència.
“Dues demandes molt clares. La primera, aturar la construcció del mirador a la Capa. I la segona, i no menys important, que es faci una consulta popular, que es compti amb la participació ciutadana. Que se’ns atorgui l’oportunitat de poder donar el nostre parer. I si surt que sí que es vol el mirador a l’alt de la Capa, la gent del comú estaran legitimats. I si és que no, hauran escoltat el poble”
I també per encoratjar a seguir lluitant per aturar la construcció del mirador a la Capa i per demanar als manifestants que dissolguessin la mobilització atès que la segona part de la mateixa, el trànsit de la plaça al comú, no estava previst. I quedar-se concentrats davant l’edifici administratiu menys encara. Entre els presents hi havia des de representants del Sindicat d’Habitatge al president d’Apapma, Carles Iriarte, o representants d’ARPA. També s’han afegit a la mobilització en acabar la sessió parlamentària del dia, els consellers generals Laia Moliné i Cerni Escalé, socialdemòcrata i concordi. De fet, del comitè local del PS a la Massana hi havia una bona representació de membres, a la mobilització.
Clamant a la revolta en algun moment, però sempre sense deixar anar paraules que superessin la normal altisonància de la jornada, s’ha anat esdevenint tota la mobilització. Fins a la desfilada fins al comú ja referida. Just allí, Mijares celebrava la “demostració de saber estar, de manifestar-se pacíficament, sense molestar, i això també evidencia quin tipus de persones som”. I després d’insistir que els cònsols “no tenen cap excusa per dir que els canals no estaven oberts”, ha deixat clar que “el pic de la Capa és un lloc emblemàtic on la instal·lació d’una estructura com la que es proposa té un impacte visual molt important”.
I ja no és només el mirador en sí, si no “l’efecte en cadena” que temen que generaria una instal·lació com aquella: “Necessitat de serveis, d’accessos, i ja hem vist com acaben les coses a Andorra.” Mentrestant, David Moro deixava anar “dues demandes molt clares. La primera, aturar la construcció del mirador a la Capa. I la segona, i no menys important, que es faci una consulta popular, que es compti amb la participació ciutadana. Que se’ns atorgui l’oportunitat de poder donar el nostre parer. I si surt que sí que es vol el mirador a l’alt de la Capa, la gent del comú estaran legitimats. I si és que no, hauran escoltat el poble”. Queda dit: referèndum, vaja. Com per l’acord d’associació amb la UE però amb tres cops més de persones darrere.