El debat ha deixat clar les tres postures existents a la cambra. Demòcrates i Ciutadans Compromesos s’han mostrat favorables al text mentre que AE també hi ha donat suport, però amb un sí crític. La formació, com van deixar clar amb les seves esmenes, hauria volgut endurir el text de forma clara. I, a l’altre cantó, Concòrdia i el PS que han lamentat tant “l’oportunitat perduda” per progressar en aquest àmbit com el fet que, en alguns aspectes, la nova llei involuciona, en ser més exigent i restrictiva.
Sobre el primer punt, la presidenta socialdemòcrata, Susanna Vela, ha recordat que van proposar via esmena reduir a 10 els anys d’accés i que es va refusar. “Gran part de la ciutadania té la sensació que no compta per a res i que hi ha moltes qüestions de les quals se la deixa fora”, ha indicat, a la vegada que ha recordat que “seguim la recomanació del Consell d’Europa”. Una demanda que, però, els demòcrates consideren que no cal acceptar.
Així ho ha apuntat el seu líder, Jordi Jordana. “No podem seguir sempre a cegues el que en diuen els organismes internacionals”, ha comentat, tot defensant que aquestes demandes “s’han d’adaptar a la nostra realitat”. En aquest sentit, ha volgut recordar, davant dels retrets de Vela -”veig que accepten les recomanacions segons el convé”- que, en el cas de l’habitatge, no s’ha fet cas a un Fons Monetari Internacional que demana la desintervenció total del mercat. A més, ha assegurat que “tal com està avui dia, la mobilitat demogràfica, més accelerada, es fa necessari mantenir aquests terminis”.
Més enllà d’aquest punt, Jordana ha defensat les millores que, al seu entendre, aporta la nova llei sobre la nacionalitat que, ha defensat, “ha de ser una combinació d’un mèrit i d’un dret” i, a la vegada, “estar d’acord amb la nostra situació, la nostra dimensió, la nostra tradició i el que volem que sigui el país”. La llei permet “posar més rigor” i “evitar efectes no desitjats”.
La llei ha comptat, com s’ha dit, amb el suport d’AE, tot i que deixant clar que “no és la que hauríem fet”. Marcos Monteagudo ha explicat que “volíem endurir els criteris d’accés, més exigència, protecció i garanties de preservació de la nostra identitat”. Així, ha arribat a posar sobre la taula un concepte encunyat darrerament pel partit d’ultradreta Vox a Espanya;: “Des d’Andorra Endavant, sempre hem defensat la prioritat nacional”. Ho ha fet per argumentar que, al seu entendre, el passaport “no es regala, sinó que es demostra i es mereix”, ja que també ha de donar drets com ara la garantia d’un habitatge.
En canvi, com s’ha dit, PS i Concòrdia no han donat suport al text. Més enllà del refús a la reducció dels anys d’accés, Vela ha lamentat que s’aposta “per un model on cada cop hi ha una fractura més gran entre qui té drets polítics i qui no”, tot lamentant que es fa marxa enrere en diversos aspectes. Això ho ha compartit Jordi Casadevall, representant de Concòrdia. “La reforma endureix aspectes que no podem compartir i s’allunya de l’esperit d’integració que ha caracteritzat històricament el nostre país”, ha denunciat, a la vegada que s’ha mostrat especialment crític amb les esmenes presentades per Andorra Endavant. Al seu entendre, el text “desplaça l’equilibri entre identitat i integració cap a una lògica més tancada”.
Des del Govern, la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha defensat la llei, tot indicant que “millora substancialment el règim d’obtenció de la nacionalitat”. Per això, s’ha mostrat crítica pel no de Concòrdia i PS, als quals ha acusat de votar en clau electoral.
LLEI DEL REGISTRE CIVIL
En canvi, on hi ha hagut acord, és amb la votació de la proposició de llei del registre civil. Tots els grups han votat favorablement al text que, entre altres coses, canviarà l’entitat i la transformarà de forma clara cap a la seva digitalització.