L’any 2016, Andorra va registrar un total de 633 naixements, una xifra que ja venia disminuint en comparació amb els anys precedents. Deu anys després, la dada del 2025 es queda en 508 infants nascuts, fet que suposa una pèrdua de prop del 20% respecte al 2016. Si mirem la tendència des de l’inici de la dècada passada – amb 828 naixements l’any 2010 –, el retrocés frega el 40% de la natalitat global.
Les dades situen Andorra en un dels nivells de fecunditat més baixos d’Europa. L’indicador conjuntural de fecunditat de l’any 2025 és de només 0,83 fills per dona, una xifra molt distant del 2,1 necessari per garatir la sostenibilitat de la població de forma natural. Així mateix, la taxa general de fecunditat se situa en 24,65 nadons per cada 1.000 dones en edat fèrtil (d’entre 15 i 49 anys), i la taxa de natalitat global és de 5,70 naixements per cada 1.000 habitants.
La situació varia segons l’origen de la mare. El col·lectiu de nacionalitat andorrana ha registrat la taxa de natalitat més baixa amb diferència – 4,87 naixements per cada 1.000 habitants i un índex de fecunditat de 0,81 –, acumulant 194 naixements l’any 2025.
El col·lectiu de nacionalitat andorrana ha registrat la taxa de natalitat més baixa amb diferència – 4,87 naixements per cada 1.000 habitants i un índex de fecunditat de 0,81 –, acumulant 194 naixements l’any 2025.
En canvi, el grup de mares englobat sota ‘Altres nacionalitats’ presenta la taxa més alta – 8,03 per cada mil habitants –, amb 126 naixements. Seguit per les mares de nacionalitat espanyola, amb una taxa de 6,19 (130 naixements) i un índex de fecunditat d’1,01 fills per dona. Les dones portugueses van registrar 45 naixements (taxa de natalitat de 5,34) i les franceses es van quedar en dades molt baixes, amb només 13 naixements i un taxa de 3,16.
L’edat mitjana de les dones que decideixen ser mares al Principat se situa exactament en els 33 anys. Les dades mostren clarament que el calendari de la natalitat està restardat: set de cada deu naixements (el 70,4%) corresponen a mares d’entre 30 i 44 anys. Més en detall, el grup majoritari és la franja de 30 a 34 (42,1% dels casos), seguida de la de 35 a 39 anys (28,3%). A les edats extremes, el 2025 només va registrar un naixement en mares d’entre 15 i 19 anys, mentre que es van comptabilitzar 7 naixements en dones de 45 anys o més.
L’anàlisi territorial d’aquest últim any mostra un comportament molt desigual entre les diferents regions del país. Andorra la Vella es consolida com el principal motor demogràfic acumulant el 24,8% del total dels naixements (136 nadons), fet que suposa un increment del 17,2% respecte a l’any anterior. En canvi, la parròquia d’Encamp ha patit una forta davallada del -24,1%, passant de 87 naixements el 2024 a només 66 el 2025.
A la resta del país, Ordino ha registrat un fort repunt percentual del 44% (36 naixements en total), i Canillo ha crescut un 12,5%, amb 45 naixements. A l’altre costat, Escaldes-Engordany ha patit un descens del -5,1% (94 naixements) i la Massana ha baixat un -8,6% (74 naixements). Sant Julià de Lòria, per la seva banda, es manté estable amb 57 nadons (+7,5%). Pel que fa al gènere, l’any 2025 van néixer més nenes (272) que nens (236).
LES DEFUNCIONS PUGEN UN 3,5%
L’any 2025 es van registrar un total de 386 defuncions de persones resident al Principat, dada que suposa un increment del 3,5% respecte a l’any anterior – que en van ser 373 –. Per sexes, la mortalitat va afectar 199 homes i 187 dones, fixant una taxa global de mortalitat de 4,33 difunts per cada 1.000 habitants. L’edat mitjana de mort se situa en els 77,16 anys, tot i que hi ha una bretxa de gènere important: les dones viuen de mitjana fins als 80,33 anys, mentre que la mitjana dels homes es queda en 74,19 anys.
L’anàlisi per edats constata que la mortalitat es concentra en les etapes avançades de la vida: el 31,1% dels finats tenien entre 80 i 89 anys (120 persones) i el 21,2% es trobaven en la franja dels 90 als 99 anys (82 persones). A més, 5 dones van aconseguir superar els 100 anys d’edat abans de morir.
Per territoris, Andorra la Vella va concentrar el volum més gran de morts, amb 149 (un 38,6% del total nacional), seguida d’Escaldes-Engordany amb 99 defuncions, parròquia que ha experimentat un fort repunt de la mortalitat del 20,7% respecte el 2024. Per contra, Canillo va ser la zona amb menys defuncions registrades de tot el Principat, amb un total d’11 decessos.