Del total d’adquisicions, la major part — 719 casos, el 60,6% — es van concedir amb plenitud de drets polítics, mentre que 463 persones (39%) van obtenir la nacionalitat de manera provisional, a l’espera d’acreditar la renúncia a la nacionalitat d’origen o de confirmar-la dins dels terminis legals establerts.
Pel que fa a les adquisicions definitives, 456 corresponen a nacionalitat per origen i 263 per naturalització. En aquest darrer cas, els beneficiaris han hagut de renunciar a la seva nacionalitat anterior.
Entre les vies de naturalització, la residència continua sent el principal mecanisme d’accés. Segons els criteris harmonitzats europeus, el 79,1% de les 263 nacionalitzacions es van produir després d’un període de residència, mentre que el 17,1% es van concedir per matrimoni i el 3,8% per altres motius.
A més, les dades mostren que la majoria de persones que accedeixen a la nacionalitat per aquesta via acumulen llargues estades al país: el 77,9% ho fan després de 20 anys o més de residència.
En relació amb el sexe, el repartiment és pràcticament equilibrat. En el cas de les adquisicions per residència, els homes representen el 51,4% i les dones el 48,6%, mentre que en les adquisicions per matrimoni hi ha una major presència femenina (57,8%).
D’altra banda, també destaca el pes de les nacionalitats provisionals. De les 463 persones en aquesta situació, 316 encara no han acreditat la renúncia a la nacionalitat d’origen, mentre que 147 estan pendents de confirmar la nacionalitat andorrana en arribar a la majoria d’edat.
Finalment, durant el 2025 es van registrar 154 baixes al Registre de Nacionalitat, majoritàriament per defunció (95,5%), amb un descens del 12% respecte de l’any anterior.