De fet, el gros de les dades ja l’havia ofert la ministra de Cultura, Mònica Bonell, durant una sessió de control al Govern en el marc de l’activitat parlamentària. Llavors Bonell ja va explicar que es va tancar l’any amb 78 queixes encara pendents de resolució i, fins llavors, només denúncies que havien finalitzat amb sanció, en concret, de 1.201 euros: una per no disposar de formularis en català en un establiment hoteler i una altra per no garantir l'atenció al públic en català en un establiment de restauració. La resta, s’ha apuntat, estan pendents de derivar a inspecció de Comerç o en procés d’inspecció i instrucció de l’expedient.
El que no es va apuntar tant detalladament era la naturalesa de l’afectació de les queixes. Així més enllà de les 54 denúncies relatives a noms comercials, rètols i publicitat, n’hi va haver disset que feien referència a establiments turístics i de restauració i catorze més a altre personal que presta servei al públic. Sis queixes més tenien relació amb institucions públiques en què elles o els seus representants no van fer ús del català correctament.
Cinc denúncies més anaven lligades al capítol de contractes i altres documents, dues al transport públic i una era relativa a l’ús de la llengua en mitjans de comunicació i indústries cultural. Del conjunt del centenar de queixes, i això també es va exposar per part de la ministra davant del Consell General, hi va haver onze resolucions favorables perquè les empreses denunciades van esmenar els incompliments, nou providències d'arxivament per manca de formulari o de concreció (o perquè els fets exposats no constituïen una infracció) i les dues sancions esmentades imposades. La resta, també s’ha dit, resten pendents.