“L’homosexualitat és més visible ara, tot i que encara hi ha prejudicis. Qui més complicat ho té, però, són les persones trans, que duen menys temps gaudint de visibilitat i costa més que la gent les pugui respectar”, apunta Vargas. Precisament, part del col·lectiu trans s’autoimposa una certa repressió per evitar les “les conseqüències socials que implicaria ser obertament trans”.
La vicepresidenta de Diversand precisa que hi ha dos tipus de transició. La social, aquella en què algú es presenta al seu entorn com a persona trans (nom, expressió de gènere…); i la mèdica, la relativa al cos, a les cures, als tractaments hormonals o quirúrgics.
Sobre l’edat en què una persona comença el procés de transició, Vargas no hi veu un factor de més o menys acceptació: “Tot depèn del teu entorn, si és més o menys obert a integrar noves identitats, a acceptar que una persona que avui es diu David demà pugui ser Marta perquè sempre ha sigut Marta. Hi ha persones de vuitanta anys que són absolutament obertes”.
Vargas assenyala que per evitar portar la transició en secret moltes persones decideixen deixar el seu lloc d’origen i es traslladen a entorns més tolerants (una gran ciutat, sovint) per poder “començar de zero” i, també, perquè hi troben “un accés molt més fàcil als tractaments que necessiten”. Fins i tot, poden transicionar “sense haver-ho de fer de manera mèdica” perquè “l’obertura de ment és més gran”.
Quant a Andorra, Vargas reconeix que “cada vegada veiem més suport al col·lectiu”. “La xifra de socis va augmentant i també notem una certa activació des d’altres cercles per educar i donar visibilitat a la comunitat LGBTIQ+. Hem de ser optimistes perquè, de mica en mica, es va millorant”.
Ara bé, la situació a Andorra i al món no és ni de bon tros la ideal: “La visibilitat del col·lectiu LGTBIQ+ implica un contramoviment de discursos d’odi”. Vargas posa l’exemple de les feministes transexcloents (TERF) i recorda el que va passar durant els anys seixanta i setanta als Estats Units després de la revolta de Stonewall. “Aquells disturbis van comportar una resposta del moviment cristià, que es va dedicar a dir que les persones LGTBIQ+ eren degenerades, pederastes. Van acusar la comunitat de voler acabar amb la família tradicional, d’intentar abolir l’‘status quo’”, amplia. “Tot alliberament de l’opressió ve acompanyat d’una contrapartida de l’opressor, que surt a protegir els seus privilegis. Això és el que veiem ara. Les feministes transexcloents, per exemple, justifiquen els seus arguments seguint el mateix patró que l’heteropatriarcat. Són masclistes”. Així, en resum, es pot veure com globalment hi ha un creixement dels discursos d’odi cap a les persones trans o amb gènere dissident.
El context a Andorra, dèiem, millora, encara que sigui molt lentament. Actualment, una de les denúncies que expressa Diversand és que no s’ha publicat el Drecret de regulació dels tractaments per a persones amb diversitat de gènere. Els tractaments (sense activar) es van aprovar el 2022, inclosos a la cartera de serveis de la CASS, però l’associació continua negociant amb Salut per poder respondre a “totes les necessitats” de les persones trans: “L’últim decret deixa fora les persones menors de setze anys i no inclou els bloquejadors puberals”.
En aquest sentit, Vargas lliga la situació al Principat amb el panorama internacional, que exerceix una gran influència en les polítiques socials. “Les lleis d’alguns dels països de l’entorn discriminen els drets de les persones trans, reduint, per exemple, la definició d’home i dona a una qüestió biològica quan, d’alguna manera, ja s’havia assumit que el gènere és una qüestió social. El fet, per exemple, que no s’aprovin aquí els bloquejadors puberals es deu al panorama internacional. Tot el que passa fora ens afecta”.
Diversand ha ‘celebrat’ el Dia internacional contra la LTGBIfòbia anticipadament durant aquesta setmana amb dos actes. Dimarts, a l’Art Hotel, es va dur a terme una conferència sobre la relació dels agents de policia amb el col·lectiu LGTBIQ+. L’objectiu era “sensibilitzar els cossos de seguretat davant de situacions que impliquen persones que pertanyen a la comunitat”. Ahir divendres, al Consell General, el psicòleg Jordi Reviriego, especialista en diversitat de gènere, va oferir una xerrada sobre la realitat trans.