La petició va més enllà del reconeixement administratiu. L’entitat reclama també recursos específics per a les persones amb demència, com espais multidisciplinaris, tallers adaptats o residències especialitzades. Rodríguez explica que aquesta qüestió també s’ha plantejat amb l’executiu, i apunta al nou centre per a la gent gran que s’està fent com una possible oportunitat per disposar de més espais i activitats. Ara bé, admet que encara no saben si hi haurà propostes específicament pensades per a les persones amb Alzheimer. “Els centres de jubilats sí que estan allà i fan activitats, però concretament per a l’Alzheimer no fan res”, assenyala Rodríguez. En aquest sentit, posa en valor l’estimulació cognitiva, especialment davant una malaltia per a la qual encara no hi ha cura. També destaca que la detecció cada vegada més precoç permet començar abans a establir pautes i activitats.
En paral·lel a les reivindicacions de recursos, l’entitat posa una part important dels seus esforços en l’acompanyament de les famílies. Rodríguez explica que, quan una persona rep un diagnòstic recent, l’associació la deriva a la seva psicòloga que fa una primera visita assumida per l’entitat per orientar la família i explicar-li quines pautes i recursos té al seu abast. També organitzen trobades mensuals amb persones malaltes, cuidadors i familiars, amb l’acompanyament de la psicòloga, amb l’objectiu que puguin compartir experiències i “buidar una mica la motxilla” que comporta la malaltia.
TALLERS DE SUPORT
Precisament, els tallers de suport als cuidadors són una altra de les línies de treball de l’associació. Les sessions compten amb la participació del terapeuta Víctor Arrabal, que col·labora amb l’associació des del 2018 i que centra la seva feina principalment en les persones que tenen cura dels malalts. Arrabal ha posat en marxa una nova sèrie de cinc tallers, que es fan cada dos mesos i que proposen un recorregut per diferents eines per afrontar el procés de cuidar una persona amb Alzheimer. “És un procés difícil estar al costat d’una persona que està tenint aquesta malaltia”, explica.
La sessió d’aquest dissabte s’ha centrat en l’autoestima i la comunicació, amb eines per afavorir una comunicació més assertiva i fluida. Però el programa també preveu treballar altres aspectes que, segons Arrabal, són especialment importants en aquest procés, com el dol i la resiliència. El dol ocupa un espai destacat dins dels tallers perquè, segons el terapeuta, l’Alzheimer implica un procés de pèrdua progressiva que també afecta emocionalment les persones que envolten el malalt. “És un dol, en realitat, és un procés, perquè cada dia hi ha una miqueta de mort dins d’aquesta malaltia”, assenyala.
La proposta també posa el focus en la necessitat que els cuidadors no deixin de banda les seves pròpies necessitats. Arrabal assegura que és habitual que les persones que tenen cura d’un familiar es posin “al tercer pla” i que només reaccionin quan ja han arribat al límit. “La majoria de les persones que conec que cuiden s’obliden de cuidar-se”, afirma. Per això, una de les idees que es treballen durant les sessions és que cuidar-se també forma part de poder cuidar. El terapeuta adverteix que si el cuidador no es reserva espais per a ell mateix, el desgast pot acabar afectant-lo fins al punt de no poder continuar assumint la cura. “Si no et cuides perquè et fa por no poder cuidar, al final posaràs malaltia i tampoc podràs cuidar”, resumeix.