En un inici els joves apuntaven que calia reduir el preu dels lloguers fins que no superin els 500 euros al mes, xifra que veien “coherent” amb la del salari mínim. El canvi, que arriba després del debat en comissió, on el text ha incorporat fins a 12 esmenes -10 de modificació i 2 d’addició- aprovades totes per assentiment. El nou plantejament busca ajustar-se millor a la realitat del mercat sense renunciar a l’objectiu inicial de frenar l’escalada de preus i garantir un habitatge digne. A més, la proposta introdueix excepcions: tres de cada deu habitatges podran quedar fora de la regulació, considerats de luxe. També inclou la creació d’ajudes al lloguer per a joves menors de 35 anys i persones en situació de vulnerabilitat.
El text ha generat un debat enriquidor entre els participants. Tots coincideixen que l’habitatge és un problema creixent i que cal actuar ja, però hi ha diferències en com abordar-lo. Una alumna ha advertit que falten definicions clares, especialment sobre què es considera habitatge de luxe o com influeixen factors com el mobiliari dels pisos. En la mateixa línia, alguns estudiants dubten de la viabilitat real de la mesura.
També han sorgit propostes alternatives que van des de la construcció de més habitatge públic fins a l’augment del salari mínim. “La intenció de la llei és molt bona, però té un problema i és que els preus de l’habitatge estan regulats per l'oferta i la demanda i una llei no pot regular aquesta demanda. Trobo que una solució bastant bona seria la construcció de vivenda pública”, apuntava un dels participants; mentre que un altre afegia que “en comptes d'abaixar el preu de l’habitatge, s'hauria d'apujar el salari mínim perquè sigui viable llogar un pis”.
Tot i això, el suport majoritari és evident. “És un pas necessari per evitar que el mercat esdevingui inaccessible”, defensava un alumne, mentre que altres destacaven l’impacte positiu per als joves que volen quedar-se al país. La proposició de llei ha estat aprovada amb 22 vots a favor, 4 en contra i 2 abstencions. Un resultat que reflecteix la preocupació compartida per una problemàtica cada cop més present.
AMPLIACIÓ DE SERVEIS PER A LA GENT GRAN
Una altra de les proposicions de llei que han presentat els joves durant la sessió ha estat la creació d’una xarxa de residències per millorar la qualitat de vida de la gent gran d’Andorra. La iniciativa parteix del fet que la població està envellint -actualment el 15,5% té més de 65 anys- i defensa ampliar els serveis disponibles, com centres de dia, residències, habitatges tutelats i atenció domiciliària, així com impulsar la formació professional en aquest àmbit. "El Govern, en col·laboració amb els comuns, ha de promoure la construcció de noves residències i centres de dia per a la gent gran d’acord amb les necessitats i les preferències que es detectin en cada parròquia".
Durant el debat, els alumnes han posat en valor la importància de poder escollir com viure la vellesa: “A tothom li agradaria quan fos una persona gran tenir opcions per poder escollir com vol viure”. La proposta ha estat aprovada amb 27 vots a favor i una abstenció.
PLA D’EMERGÈNCIA DAVANT ELS RISCOS NATURALS
D’altra banda, també s’ha presentat la proposició de llei sobre un pla d’emergència davant els riscos naturals a Andorra. El text denuncia que actualment no existeix un pla clar i aposta per mesures com un sistema d’alerta massiva, simulacres per a la població, un mapa de riscos i un fons econòmic per fer front als danys.
Els alumnes han defensat sobretot la importància de la prevenció: “mai sabem el que pot arribar a passar”, posant d'exemple grans catàstrofes que han passat al Principat com les inundacions de 1982 o l'allau d’Arinsal l'any 1996. Per això asseguren que "Govern ha d’elaborar i actualitzar periòdicament un mapa de riscos naturals del país i elaborar, conseqüentment, un pla d’emergència nacional". La proposició de llei ha estat aprovada amb 12 vots a favor, 8 en contra i 8 abstencions.
INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL I LA SALUT MENTAL DIGITAL
Paral·lelament, els estudiants han debatut altres proposicions de llei centrades en qüestions clau per al futur dels joves, com la regulació de la intel·ligència artificial en l’àmbit educatiu i la protecció de la salut mental digital. Pel que fa a la intel·ligència artificial, els alumnes han coincidit en la necessitat d’introduir-la de manera estructurada a l’educació. Han remarcat que és essencial que els joves aprenguin a utilitzar-la de forma segura, crítica i responsable.
Els alumnes han exposat que “la intel·ligència artificial és una eina molt potent que podem utilitzar a l’escola, però mai ens han ensenyat com fer-ho, i els professors tampoc ho saben gairebé”, explicava una alumna. En la mateixa línia, un estudiant subratllava que “la intel·ligència artificial ha arribat per quedar-se i és important que tots aprenguem a utilitzar-la bé, perquè ningú ens n’ha ensenyat”. Aquesta proposta ha estat aprovada amb 25 vots a favor, un en contra i una abstenció. Altres participants han destacat que “apropar-nos a aquesta eina pot tenir aspectes molt positius”, però també han advertit dels seus riscos, com la desinformació o la usurpació d’identitat. “És un tema molt actual, amb molts avantatges però també molts riscos. Cal educació i regulació”.
En aquest sentit, una de les altres proposicions de llei era l’impacte, els reptes i els plantejaments de la IA, i els joves han posat en relleu que aquesta eina és una oportunitat única per elevar i augmentar l’eficiència en la gestió pública i impulsar els sectors claus com la salut, l’educació o el turisme, però que també comporta alguns inconvenients com els riscs per a la privacitat o l’ús indegut de dades. Exposen que cal una major conscienciació de la població sobre com funciona aquesta tecnologia, i que garanteix un desenvolupament segur i responsable.
“Els programes d’IA han de comptar amb els seus propis filtres i controls per evitar un ús indegut, excessiu o no justificat de dades personals, ha manifestat un dels joves, afegint alhora que el Govern fomentar programes de formació obligatòria en competències digitals a les escoles, i també de gratuïts a tota la població; així com establir sancions de caràcter lleu, greu o molt greu. A les escoles manifesten que no s’ha de veure com una eina que et fa tots els treballs, sinó que per exemple “només es corregeixi les faltes o ens doni una petita idea o orientació”.
Són conscients que elaborar aquesta llei tindria les seves dificultats, però també tenen clar que “si no hi ha complicació no hi ha resultat. És analitzar una mica això, buscar maneres de com fer-ho… potser tancar-nos portes, potser ens quedem sense Chat GTP, però ens quedem en Gemini, potser ens tanquem una porta, però ens obrim una finestra. Al final és analitzar bé i mirar el que es pot fer”.
Finalment, els joves han debatut sobre la protecció de la salut mental digital dels joves ha posat el focus en l’impacte de les pantalles i les xarxes socials. Els estudiants han assenyalat que, tot i els beneficis en comunicació i accés a la informació, també s’han incrementat problemes com l’addicció als dispositius i els efectes sobre el benestar emocional. La iniciativa inclou mesures com la “prohibició de recomanar automàticament continguts que fomentin comparacions tòxiques, dietes extremes o ideals estètics irreals entre menors, així com l’obligació que les empreses identifiquin continguts manipulats amb filtres”. La proposta ha estat aprovada amb 14 vots a favor, 10 en contra i quatre abstencions.