Govern impulsarà un estudi per saber l’ús i el coneixement del català entre els escolars

El treball es farà entre 2027 i 2028 i ha de servir per obtenir informació que ajudi a orientar “una campanya posterior” pel foment de la llengua en aquest àmbit

Un cartell d'un dels centres per aprendre català que hi ha al país.

Govern impulsarà entre 2027 i 2028 un estudi sobre l’ús i el coneixement del català entre la població escolar del país. L’objectiu del treball és conèixer quina és la realitat de la llengua oficial en aquest àmbit amb la idea de poder “orientar una campanya posterior” per fomentar-ne l’ús. Paral·lelament, des de l’executiu es defensa que hi ha prou oferta formativa per aprendre l’idioma, tant pel que fa a cursos o altres recursos com pels exàmens per aconseguir els diferents nivells, especialment l’A1 i l’A2. De fet, s’apunta que es van fer convocatòries extraordinàries per donar resposta a persones “que no s’havien organitzat bé”.

Així ho ha apuntat la ministra de Cultura, Mònica Bonell, en seu parlamentària. Ho ha fet responent les preguntes formulades per la presidenta del grup socialdemòcrata, Susanna Vela, arran dels resultats de la darrera enquesta d’usos lingüístics. La parlamentària volia saber quines mesures es preveien vist el retrocés del català. La canillenca ha admès que, malgrat que hi ha “àmbits on continua sent positiva la transmissió intergeneracional i la consideració de la llengua pròpia”, en canvi, n’hi ha d’altres en què “les dades ens obliguen a continuar treballant i a reforçar les accions on sigui necessari”.

Així, ja es treballa en una campanya específica al comerç, però també en accions a més llarg termini. I, entre aquestes, “un estudi sobre l’ús i el coneixement del català entre la població escolar”. La idea és que les dades que se n’extreguin d’aquest treball, que es faria entre 2027 i 2028, “ens permetin orientar una campanya posterior”.

Paral·lelament, Bonell, davant les preguntes tant de Vela com de la consellera general de Concòrdia, Maria Àngels Aché, s’ha mostrat convençuda que l’oferta actual de formació “és suficient”. Així, ha apuntat que, al passat setembre, es van fer 1.558 inscripcions i que les 400 persones que van quedar fora dels cursos “s’han recol·locat” en recursos alternatius.

Pel que fa als exàmens, especialment els dels nivells A1 i A2, ha negat que hi hagi limitacions d’aforament a les ordinàries, de les quals es fan dues anualment. En canvi, sí que passava amb les “convocatòries extraordinàries” que es van fer per “donar resposta a gent que s’havia d’examinar però què no s’havia organitzat bé”. En aquestes, ha explicat, no es compta amb la presència dels professors d’educació que sí que estan disponibles a les altres. A banda, ha avançat que hi ha un acord amb la Universitat d’Andorra perquè també facin exàmens dels nivells A1 i A2: “D’aquesta forma, tindrem quatre convocatòries ordinàries anuals”.

Des del PS, Vela ha avisat que “no n’hi ha prou amb demanar un nivell de català per llei”. També ha apuntat que “cal oferir recursos i acompanyament” així com “les oportunitats per practicar siguin reals”. La presidenta socialdemòcrata no ha amagat una preocupació especial per l’àmbit dels joves i adolescents: “Només cal parar l’orella a un pati d’escola per veure que hi reina el castellà”.

BEGUDES ENERGÈTIQUES

En una altra pregunta de la sessió, la consellera general de Concòrdia, Maria Àngels Aché ha demanat a Salut per l’auge de les begudes energètiques. La ministra, Helena Mas, ha reconegut que, efectivament, hi ha un cert increment de consum entre joves i adolescents, segons les dades d’una enquesta sobre hàbits de consum a les escoles. “Hi ha una tendència a l’alça, sobretot entre homes i segons avança l’edat”. Per això, ha avançat que “reforçarem la prevenció a les escoles i hi haurà una campanya específica sobre els riscos que genera el consum d’aquests productes”.