Així ho assegura el ministre de Funció Pública i Transformació Digital, Marc Rossell, en resposta a les preguntes que, ara fa unes setmanes, va formular la consellera general del grup socialdemòcrata, Laia Moliné, centrades en el procés de digitalització i en la creació d’Andorra Digital. Un dels dubtes que tenia la parlamentària fa referència a la seguretat que tindrien les dades públiques que s’allotgin al núvol quan aquest sigui gestionat per proveïdors estrangers. Més quan, com admet Govern, ara mateix es busca “la disponibilitat dels serveis pràcticament al voltant del 100% en règim d’operació continuada les 24 hores del dia i els set dies a la setmana”. Això es tracta d’un “nivell de resiliència i disponibilitat” que “és difícilment assolible mitjançant infraestructures pròpies o solucions estrictament locals”. En cas d’arribar-hi, s’indica, “implicaria uns costos econòmics i de recursos molt elevats, sovint desproporcionats per a una organització pública de les dimensions del país”.
Per tant, toca obrir la contractació de serveis a empreses estrangeres. Això, a l’entendre de la consellera general podria obrir la porta a què autoritats de tercers països tinguin accés a la informació. Una possibilitat que, segons assegura Rossell, no existeix. Hi ha, afirma, “un marc robust de garanties jurídiques, tècniques i organitzatives que asseguren el control efectiu de les dades per part de les entitats públiques titulars”. Així, s’explica que “la contractació de serveis al núvol incorpora clàusules contractuals específiques que estableixen condicions estrictes en matèria de residència de dades, jurisdicció aplicable i limitació d’accés per part de tercers”.
Així doncs, Govern considera que “el model adaptat garanteix un nivell elevat de protecció control de les dades”. Això és gràcies a “un conjunt coherent de mesures jurídiques, contractuals i tècniques”. Totes elles permeten “assegurar-ne la seguretat i el respecta pels estàndards internacionals aplicables”. A banda, es remarca que “les entitats públiques mantenen els controls sobre els serveis i sobre la relació amb els ciutadans, mentre que les obligacions específiques en matèria de disponibilitat, seguretat i continuïtat del servei són assumides pels proveïdors mitjançant contractes que incorporen requisits exigents i mecanismes de control”.
En les preguntes, Govern també defensa la possibilitat que Andorra Digital negociï “marcs globals amb grans proveïdors” als quals, posteriorment, puguin adherir-se diferents actors públics, sense necessitat de convocar un concurs específic per a la contractació d’aquests serveis. Per a Rossell, es tracta d’una fórmula que “s’emmarca estrictament en els mecanismes previstos a la Llei de contractació pública i es desenvolupa amb ple respecte pels principis de publicitat, transparència, concurrència i seguretat jurídica”. Així, es remarca que hi haurà un “procediment obert i competitiu” en el qual podran participar els operadors interessats “en condicions d’igualtat”. Serà després cada administració qui decideixi si s’adhereix o no l’acord marc amb l’empresa que hagi estat seleccionada.
Govern assegura que a l’hora de contractar serveis vinculats amb la digitalització “es prioritza, sempre que és possible” el teixit empresarial andorrà. Ara bé, quan no es pot i s’ha de recórrer a proveïdors estrangers, “es preveu la participació d’empreses o partners locals en la cadena de valor dels operadors internacionals”. D’aquesta forma, “s’assegura la transferència del coneixement i el desenvolupament progressiu de capacitats internes” A la vegada, es busca seleccionar solucions tecnològiques “amb l’objectiu d’evitar dependències rígides” d’un sol proveïdor concret.
Per altra banda, Rossell explica que, pel que fa al desplegament de la interoperabilitat entre les diferents administracions públiques, a data desembre del 2025 ja hi estaven adherides el 71% de les entitats. “S’evidencia una reducció efectiva de càrregues administratives, una millora de la qualitat de les dades i una simplificació dels tràmits per a la ciutadania”, ha comentat.