Montel assenyala, però, que els processos d’adopció no són immediats i que una part de les adopcions formalitzades al juny, provenen de contactes i procediments iniciats amb anterioritat. “De les 11 adopcions de juny, algunes venen de mesos enrere, perquè els processos són una mica llargs i solen trigar entre tres setmanes i un mes i mig”, expliquen des de GosSOS.
L’entitat assegura que actualment hi ha 34 gossos sota la seva responsabilitat, és a dir, animals dels quals el Govern és titular i dels quals GosSOS, com a concessionària del servei, assumeix la cura i la gestió. D’aquests, 17 es troben al Centre de Protecció Caní, 15 estan en cases d’acollida i 2 es troben en fase de preadopció.
L’ESTIU, L’OPORTUNITAT D’ADOPTAR
La presidenta de GosSOS explica que l’entitat ha detectat en els darrers anys que l’estiu no necessàriament comporta una davallada de les adopcions, sinó que en alguns casos pot afavorir-les. “Hi ha molta gent que ens diu ara que segurament a l’estiu no es fan gaires adopcions perquè la gent viatja i té vacances, i nosaltres pensem que és el contrari”, afirma Montel. Segons la responsable de l’associació, les persones que afronten una adopció de manera responsable aprofiten els dies lliures per facilitar l’adaptació de l’animal al nou entorn. “La persona que està conscienciada i que vol fer el pas pensa: a l’estiu m’agafo totes les vacances i les dedico al gos que vull adoptar perquè l’arribada a casa sigui la més tranquil·la i serena possible”, explica. Tot i això, Montel remarca que Andorra no està vivint situacions d’abandonaments massius durant el període estival com passa en altres països. “No vivim les situacions que viuen altres països d’abandonaments massius per motiu de vacances. Toquem fusta que no passi”, assegura.
MOTIUS DE CESSIÓ
Pel que fa als abandonaments i cessions d’animals, la presidenta de GosSOS també ha volgut matisar que la crisi de l’habitatge, tot i existir, no és actualment el principal motiu pel qual arriben gossos al centre. “Ara mateix no és el motiu número u. És un dels motius de cessió, però no és el motiu principal ni és l’únic”, afirma. Montel apunta que un dels factors més habituals són els problemes de conducta derivats d’una manca d’acompanyament professional. “Un motiu molt gran són els problemes de comportament dels gossos, persones que, pel motiu que sigui, no han fet un acompanyament quan havia de ser amb un educador”, explica.
Segons la presidenta de GosSOS, alguns animals arriben al centre després d’haver acumulat dificultats durant molt de temps. “Van sortint problemes i no es gestionen quan s’haurien de gestionar, i això es va fent bola. Al final el problema de conducta és tan gran que les persones se senten totalment superades”, relata. A més, l’entitat també ha detectat un augment de l’arribada de gossos d’edat avançada. “Ens arriben últimament moltíssims gossos molt grans d’edat”, explica Montel, que apunta que en alguns casos es tracta d’animals extraviats o de famílies que ja no poden fer-se’n càrrec per ingressos hospitalaris o en residències.
Davant de situacions en què una família ja no pot continuar tenint cura de l’animal, GosSOS defensa que la cessió al centre no hauria de ser la primera opció. “Abans d’arribar a accedir per un motiu així, quan es pot trobar una alternativa, que la gent ens contacti i junts podem intentar trobar solucions”, assenyala Montel. L’associació ofereix suport en casos de canvi de situació personal, amb alternatives com cases d’acollida, residències o ajuda puntual amb les passejades. “No hauria de ser una opció l’abandonament o la cessió. Hi ha casos extrems, evidentment, com un ingrés hospitalari, però si no, que ens contactin a nosaltres o a altres associacions i que junts puguem trobar solucions”, defensa.
En aquest sentit, GosSOS treballa amb els anomenats casos externs, situacions en què la família encara té el gos, però necessita trobar-li una nova llar. “El nostre objectiu és que els gossos no arribin al centre de protecció”, explica Montel. En aquests casos, l’entitat busca una nova família adoptant abans que l’animal passi per les instal·lacions públiques. “Ens posem a conèixer el gos, a fer el perfil de l’adoptant que necessitem i expliquem exactament què necessita aquest gos”, detalla. Segons Montel, aquesta via permet reduir l’impacte emocional per a l’animal i també dona tranquil·litat a la família que el deixa. “El gos passa de la seva família a la nova família d’adopció sense passar per la gossera i, per tant, evitem aquest traumatisme tan fort d’estar vivint en una gàbia”, conclou.