Així ho apunten les dades de l’enquesta que ha donat a conèixer Andorra Digital. L’agència ha fet un treball amb 678 empreses i 800 ciutadans i aquesta evidencia que les noves tecnologies tenen una àmplia implementació al país. Per exemple, un 96% de les persones es connecta diàriament a internet. Per tant, es pot parlar d’un “ús gairebé universal”, segons ha apuntat el director de l’entitat, David Vicente.
Així, més enllà de l’accés a la xarxa, l’enquesta indica que vuit de cada deu ciutadans (79%) té competències digitals i que es fa un ús força extens de les possibilitats que donen aquestes noves tecnologies. Així, el 84% fa servir amb habitualitat els serves de banca digital i set de cada deu fan compres en línia.
L’enquesta indica que vuit de cada deu ciutadans (79%) té competències digitals i que es fa un ús força extens de les possibilitats que donen aquestes noves tecnologies: el 84% fa servir amb habitualitat els serves de banca digital i set de cada deu fan compres en línia
Ara bé, la realitat, però, també és clara. Hi ha col·lectius “més vulnerables” als quals “cal acompanyar” perquè el procés sigui “realment inclusiu”. En aquest sentit, s’assenyala directament la gent gran, on només el 60% dels enquestats entre 66 i 74 anys té les competències digitals bàsiques. Vicente també ha apuntat que aquest dèficit també es veu en gent amb rendes baixes (45%) i amb nivell formatiu reduït (28%)
Per això, des d’Andorra Digital es tenen “plans d’actuació” per reduir aquesta escletxa. “No té sentit posar una sèrie de serveis si no hi ha unes mínimes capacitats per poder-ne fer un ús adequat”, remarca Vicente. Així, deixa clar que les dades “ens preocupen” i “clarament treballem per ser el més inclusius possibles en tot aquest procés de transformació, com no pot ser d’una altra manera. L’objectiu? “Arribar al 100% de les persones i d’aquesta societat a l'hora de consumir els serveis digitals que estem posant al seu abast”, ha explicat.
Pel que fa a la gent gran, Vicente apunta que es treballa intensament tant amb els seus representants com amb padrins que s’han trobat que, malgrat el que es pugui pensar, “per interès o motivació” dominen aquestes competències. “Ens va bé que puguin ser ambaixadors i llançar aquest impuls cap a la resta del col·lectiu. D’alguna manera, piquem a la porta dels puntals per veure com som el més capil·lars possible a l'hora de baixar tot aquest coneixement cap a la gent gran. Volem ser absolutament propers i estar al seu costat per ajudar”, ha indicat.
Pel que fa a les empreses, la diferència és important en funció de si es parla d’un gran negoci o d’un de petit. Així, pel que fa a l’ús de la intel·ligència artificial, només una de cada quatre pimes (24%) ja la fan servir. En canvi, les grans societats ho fan al 100%. Aquestes també tenen més especialistes en les tecnologies de la informació que no pas les de mida més reduïda (12%). A banda, s’ha constatat que els negocis del sector primari -agrícoles i ramaders- estan a la cua de tot aquest procés, una situació que també es vol intentar corregir.
“Progressivament”, ha assegurat Vicente, “això està canviant”. Així, ha posat en relleu hi ha cada cop tecnologies més útils per a les explotacions agrícoles i ramaderes. “Cada vegada hi ha més elements que faciliten que això es faci d'una forma més desatesa i, a vegades, és més un tema de coneixement, de saber que existeix això”, ha indicat el director d’Andorra Digital. Per això, la feina consisteix en la voluntat que “coneguin tot això per veure com ho incorporen perquè, al final, els pot permetre o tenir productes de més qualitat o anar rebaixant costos”.