La immigració estaria en una forquilla de 2.300 i 3.400 persones cada any. L'estudi contempla tres escenaris: el baix, el mitjà i l'alt amb el mètode de components que és el més habitual. Recaño no creu que la pandèmia tingui efectes en la demografia andorrana "perquè ha afectat especialment a les persones de més de 80 anys i el que ha fet és avançar les seves morts un parell o tres anys. La pandèmia ha avançat la mortalitat de la gent gran". Ha apuntat que l'escenari de futur portarà també separacions i divorcis de parella provocats pel confinament i les mesures restrictives del Covid. "Ja és normal que el mes de setembre, després de les vacances hi hagi separacions".
Ha reconegut que com indiquen alguns estudis, per sobre de les 85.000 persones ja hi poden haver problemes de subministrament i de serveis com els socials, tot i que també ha recordat que per poder funcionar l'economia andorrana necessita mà d'obra. En relació a l'emigració, i l'impacte de l'Acord d'associació que s'està negociant amb la Unió Europea (UE), ha indicat que el Govern haurà de preveure aquests creixements de població i les dificultats des del punt de vista mediambiental que puguin suposar, ja que opina que poden ser més importants que no pas les que hi pugui haver sobre el sistema de pensions.
Segons l'estudi, s'espera que la població menor de quinze anys tingui una evolució negativa en els tres escenaris previstos i que creixi la que es troba entre els 15 i els 64 . La que més augmentarà, però, serà la de més de 65 anys, que pot arribar a experimentar un creixement d'entre 6.000 i 7.000 individus. El treball s'ha efectuat a iniciativa del grup de sociologia d'Andorra Recerca i Innovació en col·laboració amb el departament d'Estadística del Govern i s'ha presentat aquest dijous.
Comentaris (8)