Els ciutadans consultats coincideixen que els andorrans tenen massa tendència a canviar de llengua quan detecten que l'altra persona no els parla en català. Alguns també assenyalen que és habitual entrar en establiments comercials i rebre l'atenció directament en castellà, sense que s'hagi intentat abans parlar en català.
Aquesta predisposició a canviar d'idioma, però, també s'entén com una característica d'un país d'acollida, on la diversitat lingüística forma part del dia a dia. Una de les persones enquestades considera que tenir la capacitat de parlar diverses llengües és una sort i que adaptar-se a l'interlocutor és una actitud natural.
Des del sector de la restauració, una gestora explica que la seva manera de fer és adreçar-se sempre als clients en català i canviar d'idioma quan detecta que tenen dificultats per entendre'l. Una pràctica que posa sobre la taula el debat de fons: com facilitar la comunicació i mantenir, alhora, el català com a llengua habitual?