Educació monitorarà les temperatures interiors de les escoles el curs vinent

Conjuntament amb la comunitat educativa es valorarà adaptar el calendari escolar i l’horari lectiu davant l’increment i la intensificació de les onades de calor

Una imatge de l'exterior de l'Escola andorrana d'Escaldes.

Malgrat no es disposi d’un estudi que permeti establir una relació directa entre les temperatures interiors i el rendiment acadèmic de l’alumant, el Ministeri d’Educació i Universitats sí que és conscient que és “necessari avançar cap a un diagnòstic global del comportament tèrmic dels edificis escolars” que permeti establir prioritats d’actuació davant el fet que els episodis de calor “seran previsiblement més freqüents i intensos com a conseqüència del canvi climàtic”. Així, el primer pas serà, aquest proper curs 2026-2027, elaborar un pla per identificar i monitorar les temperatures interiors dels centres escolars.

D’entrada, es descarta la instal·lació generalitzada d’aire condicionat, ja que “no constitueix necessàriament l’única solució ni la més adequada en tots els centres, tant pel consum energètic que comporta com per les característiques constructives i d’utilització de cada edifici”, afirma el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, en resposta a les preguntes plantejades per la consellera general de Concòrdia, Maria Àngels Aché, sobre la climatització dels centre educatius. Però sí que el ministeri compta amb un pla.

Es descarta la instal·lació generalitzada d’aire condicionat, ja que “no constitueix necessàriament l’única solució ni la més adequada en tots els centres, tant pel consum energètic que comporta com per les característiques constructives i d’utilització de cada edifici”, segons el ministre d'Educació

A curt termini, el proper curs, es vol fer, com s’ha dit, un pla per identificar i monitorar les temperatures interiors en les escoles, i així poder determinar quins centres i espais estan més exposats tèrmicament i valorar, en cada cas, les mesures “més adequades”. També s’analitzarà l’evolució històrica dels “episodis de superació dels llindars d’altes temperatures”, de les onades de calor, per tenir dades objectives que permeti prioritzar les actuacions.

En paral·lel, també s’elaborarà, conjuntament amb Protecció Civil i els serveis competents, “un protocol específic d’actuació davant episodis de calor als centres educatius”. Aquest tindria en compte les temperatures i altres factors com la durada de l’episodi, les característiques de l’edifici com l’orientació i la ventilació dels espais, la hidratació, l’adaptació de l’activitat física i de les activitats de finals de curs, l’atenció especial a l’alumnat més vulnerable, l’ús dels espais més frescos, els menjadors, el transport escolar i els circuits de comunicació amb les famílies i amb el conjunt de professionals dels centres.

El protocol específic d’actuació davant episodis de calor als centres educatius haurà de tindre en compte les temperatures, la durada de l’episodi, les característiques de l’edifici com l’orientació i la ventilació dels espais, la hidratació, l’adaptació de l’activitat físic i l’atenció especial a l’alumnat més vulnerable, entre d'altres

Aquest mateix proper curs també s’aplicarà l’ús de persianes, cortines, proteccions solars, ventiladors o equips portàtils en els centres que en disposin i “sempre que siguin tècnicament adequats”. Aquest tipus d’equipament i la millora dels punts d’aigua i de les zones d’ombra es tindrà en compte en les inversions, les reposicions i les renovacions estructurals dels edificis, afegeix Baró en la resposta a Aché. Evidentment, també s’adoptaran les mesures correctores urgents o de baixa complexitat en aquells espais on es detectin “situacions prioritàries”.

Igualment s’obrirà el debat conjunt pels tres sistemes educatius i amb la participació de la comunitat educativa (alumnat, famílies, professionals dels centres i associacions de mares i pares) al tomb de l’adaptació del calendari escolar i lectiu, dels horaris i de l’organització de la jornada “amb l’objectiu de valorar sis cal adaptar-los millor a l’increment i a la intensificació dels episodis d’altes temperatures”. En aquest punt, el ministre d’Educació insisteix que la reflexió “no s’ha de limitar a les dates d’inici o de final de curs, sinó que també ha d’incloure les franges horàries, les activitats de final de curs i l’ús d’espais interiors i exteriors”. A més, “qualsevol eventual adaptació” s’haurà d’estudiar “amb temps, dades i una visió global”, doncs aquesta decisió té efectes sobre “l’alumnat, les famílies, els equips directius, el personal docent i no docent, el transport, els menjadors, l’organització laboral i la conciliació familiar”, assenyala Baró.

A PARTIR DEL 2027

A més mitjà i llarg termini, s’establiran prioritats i es programaran les inversions específiques, que s’aniran incorporant als pressupostos successius “segons la urgència, la viabilitat tècnica i les disponibilitats pressupostàries”. Així mateix, les actuacions de més abast s’integraran en els projectes de rehabilitació integral dels centres i es coordinaran amb les polítiques d’eficiència i transició energètica del Govern. I “quan l’avaluació tècnica ho justifiqui, es podran incorporar sistemes de climatització eficients”.