Dol a Sornàs per la mort de l’‘entranyable’ Pepito de Cal Jordà

Josep Bons Areny, de 87 anys, havia estat conseller de comú en diferents ocasions la dècada de 1970 i 1980 i havia tingut implicació també al quart i en aquelles iniciatives que se li demanaven

Josep Bons Areny. arxiu

Era un home “entranyable” i encara fa un parell o tres de dies treballava a l’hort com si tal cosa. Però aquest dilluns al matí els veïns que estaven al cas dels seus moviments, sempre metòdics, sempre rutinaris, el van acabar trobant al menjador de casa, estès al terra, malferit al terra, difunt. Josep Bons Areny, el Pepito de Cal Jordà de Sornàs, era un home molt apreciat al quart i a la parròquia en general.

Conseller del comú d’Ordino durant els anys 1972-73, 1978-79, 1980-81 i 1982-83, havia tingut també implicació al quart i participava, encara ara si calia, en tantes iniciatives com se li demanés hi pogués complir. De fet, era de les poques cases originals que encara hi ha a Sornàs, amb un important patrimoni. Treballava a l’hort, donava conversa als uns i als altres. Es movia prou, tot i l’edat.

Josep Bons rep la clau de l'arxiu comunal de mans del llavors bisbe Copríncep Joan Martí-Alanis en presència del cònsol Albert Pujal.

Per això aquest dilluns al matí, quan els veïns que en solien estar pendents -Bons era fill únic, solter i sense fills- van veure que aquelles coses que habitualment solia fer -com obrir el garatge, fer moure una mica el cotxe- no les havia fet, se’n van estranyar i preocupar. Van pujar al seu pis i en no respondre a la crida que li van fer, van emprar una clau que en confiança i per a menesters d’urgència els havia cedit. I així el van descobrir estès a terra, sense vida.

Encara que evidentment no hi ha indicis de criminalitat -aquest dilluns es van desplaçar emergències mèdiques i policia fins a cal Jordà-, el protocol estableix, en presentar un trau al cap, que es faci la pertinent autòpsia clínica per determinar les causes exactes de la defunció. A partir de llavors es podrà establir els següents passos a seguir, com pot ser el seu acomiadament de comú acord amb els familiars llunyans a qui, d’entrada, cal recórrer.