La vicepresidenta de l’entitat, Isabella Vargas, ha celebrat que “s’estigui treballant i que es vulgui tipificar el delicte d’odi i també la incitació d’odi a les xarxes”, destaquen que és una problemàtica que en els altres països és traca de la mà, i que fins ara no es disposava d’un marc legal clar. “No existia un marc legal o sancions al voltant de tot això, per tant, ho celebrem”, ha afirmat. En aquest sentit, Vargas ha explicat que, un cop la llei sigui publicada, l’entitat informarà els organismes internacionals amb els quals col·labora habitualment en l’elaboració d’informes sobre drets humans.
Des de l’entitat, també demanen poder formar part d’aquest procés legislatiu. “Ens agradaria poder col·laborar d’alguna manera en les esmenes d’aquesta llei, com s’ha fet en altres processos, on s’ha tingut en compte la veu de la societat civil”, ha assenyalat la vicepresidenta. L’entitat considera que es tracta d’“un avenç”, i es manté a l’espera de conèixer-ne el desenvolupament concret.
Pel que fa al contingut de la norma, Diversand subratlla la importància que la protecció de les minories -incloses les persones LGTBIQ+, quedi ben definida i que les sancions s’estableixin amb criteris objectius. L’objectiu, segons Vargas, és evitar que “les sentències o la justícia per a les víctimes estiguin sotmeses a la subjectivitat del funcionari que tracti cada cas”.
Finalment, l’associació alerta que, tot i que no han registrat recentment casos d’agressions físiques, sí que tenen constància de conductes d’odi en l’àmbit digital. En particular, assenyalen comentaris dirigits contra persones concretes i missatges d’incitació general contra el col·lectiu LGTBIQ+, sovint vinculats a defensors de les anomenades teràpies de conversió. Segons Diversand, aquest tipus de discursos contribueixen a generar “posar la gent en contra del col·lectiu LGTBi per poder discriminar-los”.