Diversand assegura que continuarà “pressionant” el Govern perquè compleixi “les seves promeses”

L’associació assenyala que no es poden “deixar de costat les necessitats que encara tenim” i, per tant, mantindran la línia d’acció escollida fins ara: “Incomodar l’administració pública”

A la dreta, Isabella Vargas, de Diversand, conversa amb Vanessa Mendoza, de Stop Violències.

Diversand assegura que continuarà “pressionant” el Govern perquè compleixi “les seves promeses”. A través de les paraules d’Isabella Vargas, vicepresidenta de l’associació, que ha publicat un vídeo a les xarxes socials aclarint i sostenint les declaracions que va emetre dies enrere sobre els casos d’agressions al col·lectiu LGTBI al Principat, Diversand assenyala que no es poden “deixar de costat les necessitats que encara tenim” i, per tant, mantindran la línia d’acció escollida fins ara: “Incomodar l’administració pública”. Durant la publicació, Vargas confronta en diferents moments paraules expressades pel portaveu del Govern, Guillem Casal, en relació amb polítiques o posicionaments que afecten el col·lectiu LGTBI.

Al vídeo, Vargas afirma que “les meves paraules poden ser molt fàcils de fer servir per a un discurs al qual jo no vull donar suport” i remarca que únicament parla sobre “temàtiques LGTBI”, les pròpies de Diversand, tot i que: “No vull desmarcar-me de la nostra col·laboració amb Stop Violències, una col·laboració legítima que ens ha permès enllaçar amb associacions internacionals”. Vargas, que va exposar, en declaracions a la premsa, que s’han fet arribar a l’associació entre dues i tres denúncies mensuals d’agressions per LGTBIfòbia (relats que Diversand admet que s’han de contrastar), lamenta que “s’estigui parlant als mitjans d’allò que probablement menys es parla a l’informe” [Diversand i Stop Violències presentaran al pròxim Examen Periòdic Universal sobre drets humans, un mecanisme de l’ONU, un informe sobre el context actual andorrà]. “A l’informe, precisament, no s’exposen exemples concrets”.

“S’ha dit que hem tergiversat la realitat, però des de la meva perspectiva sento que s’ha modificat el que jo he dit. Vaig dir que teníem constància de dues o tres agressions mensuals a persones del col·lectiu LTGBI, però el meu llenguatge demostrava que no era una qüestió segura”, continua Vargas. “De fet, no tenim cap mecanisme públic per poder registrar aquestes dades”. Si fossin certes, és clar. “El que volem és que es pugui investigar si existeixen aquests casos”, aclareix. “I per això demanem que es canviï el sistema de registre d’agressions, que puguin ser classificades per delicte d’odi: per LTGBIfòbia, per racisme…”. És a dir, segons la versió de Diversand, actualment, en el cas que es confirmi l’existència d’una agressió al col·lectiu, no hi ha cap lloc on puguin constar, registrar: “Això és, precisament, el que volem manifestar a l’informe”.

“Les meves declaracions no han de ser cap sorpresa. Em sobta molt que s’hagi fet aquesta bola. S’ha insinuat que dic bestieses o que menteixo. Si una cosa no m’agrada, és que es digui que soc una mentidera o que ho són les persones amb les quals col·laboro”, afegeix Vargas, que manifesta que l’informe s’ha fet “amb coneixement, citant fonts i amb l’assessorament de dues associacions internacionals”. I insisteix: “Em sento decebuda. Aquesta afirmació sobre les dues o tres agressions al col·lectiu no me l’he inventat jo. Ni el fet que s’hagi de recollir del riu gent que ‘misteriosament’ ha caigut. De fet, aquestes situacions s’han exposat en una sala en la qual les persones de Diversand estàvem acompanyades de funcionaris i de persones amb càrrecs polítics. No revelaré la identitat d’aquestes persones, però, potser, la consciència de cada persona farà que parlin i confirmin les meves paraules”

Finalment, la vicepresidenta de l’associació expressa que la lluita del col·lectiu LGTBI no acaba amb la Llei d’igualtat o la Llei de família, que permeten el matrimoni igualitari, o amb la possibilitat que tenen les persones transgènere de canviar de nom legalment. “Agraïm aquests avenços, però falta acció. Acció contra la proliferació dels discursos d’odi en espais públics. Portem, a més, tres anys esperant la publicació del decret que garanteix l’assistència sanitària a les persones amb diversitat de gènere. No ens agrada que ens portin marejant tants anys. I manca, també, el reconeixement de les persones intersexe”. Finalment, Vargas assenyala “la desigualtat en l’accés a la reproducció assistida per a les dones cis lesbianes”.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by DiversAnd (@diversand_)

Etiquetes: