Segons informa l’ANA, l’entitat remarca que “l’expansió de la videovigilància només és acceptable si va acompanyada d’un debat públic i de garanties fermes”. En aquest sentit, recorda que la instal·lació de més càmeres pot tenir impacte en la seguretat, “però també en drets fonamentals com la privacitat i la llibertat de moviments”. Per aquest motiu, insisteixen que qualsevol ampliació “ha d’anar lligada a proporcionalitat, transparència i supervisió independent, per evitar derives cap a formes de vigilància intel·ligent o reconeixement facial, que ja han generat controvèrsies en altres països”.
L’APRi també considera que la densitat de càmeres en un país petit com Andorra “pot arribar a ser desproporcionada respecte del risc real”. Subratllen que la mida del territori i les característiques socials del país ja faciliten la investigació i el control policial, de manera que la justificació per multiplicar dispositius de vigilància “hauria de ser especialment sòlida”. La comunitat defensa que existeixen alternatives menys invasives per millorar la seguretat als espais públics, com ara la millora de l’enllumenat, l’urbanisme preventiu, l’augment de presència policial, així com protocols i formació en seguretat. Per això consideren que la videovigilància “ha de ser un recurs complementari, no l’eix central d’un model de seguretat”.
Un altre punt que l’APRi posa sobre la taula és el de les transferències internacionals de dades i la dependència tecnològica de determinats proveïdors. Recorden que en altres països s’han aixecat preocupacions sobre l’ús d’equipaments que poden exposar imatges o metadades a jurisdiccions estrangeres. Així, remarquen que la tria del maquinari i el programari és “una decisió crítica” i que cal garantir que les solucions adoptades compleixen estàndards robustos en matèria de seguretat i sobirania tecnològica.
També alerten que molts sistemes actuals de videovigilància incorporen micròfons, encara que oficialment no s’utilitzin. L’enregistrament de so, recorden, és una intrusió molt més profunda en la privadesa. “Encara que es declari que no es gravarà l’àudio, la possibilitat tècnica existeix i això requereix un marc de garanties verificable, no només declaracions d’intencions”, assenyalen.
A més, subratllen la necessitat de delimitar amb precisió les finalitats del sistema, ja que “en altres països s’ha vist com la videovigilància pot acabar utilitzant-se per a funcions no previstes inicialment, com el control dels treballadors, el monitoratge generalitzat de moviments o la vigilància massiva”. Per evitar aquesta expansió de finalitats, proposen definir límits clars, protocols estrictes i mecanismes d’auditoria regulars.
‘BODYCAMS’ EN ELS AGENTS DE CIRCULACIÓ
En paral·lel, APRi també segueix amb atenció la iniciativa de desplegar ‘bodycams’ entre els agents de circulació. Recorden que aquest tipus de dispositius ha generat debat a escala internacional perquè, si bé poden aportar transparència en certes intervencions, també poden representar una invasió significativa de la privadesa de les persones gravades, especialment en situacions de vulnerabilitat.
Les autoritats europees de protecció de dades han emès diverses consideracions sobre l’ús proporcional, l’activació limitada i les garanties d’emmagatzematge i accés a les imatges. APRi defensa que qualsevol desplegament d’aquest tipus “hauria d’anar sempre acompanyat d’aquestes salvaguardes”, amb l’objectiu de protegir els drets de les persones i minimitzar riscos innecessaris.