El debat sobre territori, urbanisme i sostenibilitat arriba al L’Andart

El col·lectiu ciutadà Faveles de Luxe, amb el patrocini de l’UdA, impulsa un cicle de conferències durant el mes d’octubre que portaran a Sant Julià veus com les de Norbert Bilbeny, Itziar González o Benoît Melon

El cartell promocional del cicle de conferències lligat al L'Andart.

La biennal L’Andart s’obre aquest any per primera vegada al debat públic amb un cicle de conferències i taules rodones que tindran lloc cada dijous del mes d’octubre. Es tracta d’un projecte impulsat pel col·lectiu ciutadà Faveles de Luxe que compta amb el patrocini de la Universitat d’Andorra (UdA) i que permetrà abordar temes clau sobre ètica, territori, urbanisme i sostenibilitat. “Com a comissari celebro aquesta extensió natural de la biennal”, ha manifestat Pere Moles, que afegeix que “l’art no només ocupa el paisatge: el qüestiona, el pensa i l’interpel·la”.

En una biennal que des dels seus inicis ha convidat els artistes a mirar Andorra amb ulls nous i transformar-ne els espais en llocs de reflexió ique a més, en aquesta sisena edició, busca repensar el ritme de les nostre vides i la relació amb l’entorn a través del lema ‘Pausa per continuar’ hi encaixa perfectament el procés de reflexió que propugna el col·lectiu ciutadà Faveles de Luxe.

 

El cicle porta per títol ‘Canvi en el paisatge d’Andorra: evolució o ruptura?’ i reuneix veus com les del catedràtic d’ètica de la Universitat de Barcelona Norbert Bilbeny, la de la urbanista social i presidenta de l’observatori català contra la corrupció, Itziar González (, o la del professor emèrit d’arquitectura i exdirector de l’École d’Architecture de Chaillot a Paris Benoît Melon.

Les propostes es duran a terme cada dijous durant tot el mes d’octubre, a partir d’aquesta setmana, i dins el mateix marc, el dia 16 a les 18 hores s’inaugurarà també l’exposició fotogràfica de Kim Manresa que porta el mateix títol que el cicle i que servirà com a punt de partida de la conferència de González.

Pere Moles considera que aquest diàleg entre artistes, ciutadania i universitat és “la millor mostra que l’art pot ser una eina per comprendre i millorar el país que compartim”.