El 2025 només es van confirmar tres casos d’hepatitis, tots ells del tipus A. Aquest se sol curar per si sol i acostuma a transmetre’s a través d’aigua o aliments en països en vies de desenvolupament i zones on es vigila poc la seva desinfecció. Per això, és el virus que, en certa manera, menys preocupa als professionals de la salut del país.
Preocupen més els tipus B i C, dels quals l’any passat no se’n va diagnosticar cap. Aquests tenen el perill que es poden cronificar, i sovint no és fins aleshores que presenta símptomes. És per això que la cap de servei d’especialitats de medicina del SAAS, la doctora Odile Sarroca, fa, en certa manera una crida a “anar a buscar” si la causa de qualsevol alteració hepàtica pot ser el virus de l’hepatitis. Assegura que el test “és barat” i que “un diagnòstic precoç és estalvi”.
Per a l’hepatitis A i B hi ha vacuna, mentre que per a la C hi ha un tractament molt eficaç que cura la malaltia i evita el contagi
Tant per l’hepatitis B com la C, el risc de cronificació augmenta les complicacions que se’n poden derivar, com una cirrosis o fins i tot un càncer de fetge. Es transmeten a través de la sang, i en el cas de la B també per altres fluids corporals, i es pot contagiar per via sexual i també de la mare al fetus. Pel que fa a la C, aquest virus “hauria de poder ser erradicable”, doncs a més existeix un tractament eficaç per curar la malaltia que també permet reduir el risc de propagació, i per la B, que és el menys freqüent, hi ha un tractament que s’administra quan hi ha risc de complicacions i a llarg termini, una mica com funcionen els medicaments per controlar el VIH. En aquest cas, cal fer un seguiment d’imatge, de càrrega viral, d’inflamació, etcètera.
Mentre per a l’hepatitis C hi ha un tractament eficaç que redueix els contagis, i així el tractament “no és una despesa, és una inversió”, tal i com subratlla la doctora Sarroca, per a la A i la B existeixen vacunes, i la de la A es recomana a les persones que han de viatjar a zones on aquest virus és més present.
Només el 27% dels 240 milions de persones al món amb infecció d’hepatitis B el 2024 s’havien diagnosticat
A part de les vacunes, per evitar el risc de contagiar-se cal no adoptar comportaments de risc, encara que el risc mai és zero. I per assegurar el diagnòstic precoç, és recomanable fer atenció a aquells col·lectius de risc, com els que als anys 80 i principis dels 90 van rebre múltiples transfusions de sang, o practiquen sexe sense protecció.
Segons les dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), només un 27% dels 240 milions de persones amb infecció d’hepatitis B el 2024 s’havien diagnosticat, i dels 68 milions que podien haver rebut tractament per l’hepatitis C des del 2015, només el 20% l’ha rebut. A un nivell més proper, la taxa d’incidència, els nous contagis, de l’hepatitis B a Europa se situava en el 2,6% l’any passat, i en l’1,7% la C. La prevalença, la gent que conviu amb la malaltia, era de l’1,6% per la B i del 0,9% per la C.
Sigui com sigui, i per facilitar la recuperació d’una infecció hepàtica, la principal recomanació és “no afegir cap altre factor que li pugui fer mal”, i s’ha de ser molt curós i deixar de consumir alcohol i vigilar determinats medicaments, a més de procurar fer àpats poc pesats, amb poc greix.