En concret, entre gener i juny s’han establert a Andorra 2.925 persones procedents de l’exterior, un 5,4% menys que les 3.092 del primer semestre de l’any passat. En canvi, les sortides han estat pràcticament idèntiques, amb 2.134 persones davant de les 2.135 registrades un any abans. Per tant, el país continua guanyant residents a través dels moviments migratoris, però ho fa a un ritme inferior.
Aquesta tendència semestral contrasta amb l’evolució més recent. Durant el segon trimestre del 2026, el saldo migratori ha estat positiu en 422 persones, un 23,8% més que en el mateix període del 2025, quan va ser de 341. Entre abril i juny han arribat 1.549 persones i n’han marxat 1.127. Tot i que les entrades han disminuït un 2,3% respecte de l’any passat, les sortides han caigut encara més, un 9,4%, fet que explica l’augment del saldo. També representa una millora respecte dels primers tres mesos d’enguany, quan el balanç havia estat de 369 persones.
Escaldes-Engordany concentra el saldo migratori més elevat del segon trimestre, amb 313 arribades i 131 sortides
Les diferències entre parròquies són especialment significatives. Escaldes-Engordany concentra el saldo migratori més elevat del segon trimestre, amb 313 arribades i 131 sortides, que deixen un balanç positiu de 182 persones. La segueixen Andorra la Vella, amb 103, i la Massana, amb 79. En canvi, Canillo i Sant Julià de Lòria són les úniques parròquies on han marxat més persones de les que han arribat, amb saldos negatius de 25 i 4 persones, respectivament. En el cas de Canillo, el contrast és notable respecte del primer trimestre, quan havia registrat un saldo positiu de 103 persones.
Pel que fa a les nacionalitats, els espanyols presenten el saldo migratori positiu més elevat durant el segon trimestre, amb 540 arribades i 371 sortides, una diferència de 169 persones. També destaca el balanç positiu de 70 persones de nacionalitat andorrana, corresponent a ciutadans que han tornat al país després de residir a l’estranger. En sentit contrari, els argentins han passat d’un saldo positiu de 55 persones durant el primer trimestre a un de negatiu de 59 en el segon, amb 138 arribades i 197 sortides. Els portuguesos també presenten un balanç negatiu, de 27 persones.
Els espanyols presenten el saldo migratori positiu més elevat durant el segon trimestre, amb 540 arribades i 371 sortides
Una altra dada destacada és el pes dels més joves en el saldo migratori. Durant el segon trimestre, el balanç dels infants de 0 a 9 anys ha estat positiu en 150 persones, mentre que entre els 10 i els 19 anys ha arribat a 88. Entre totes dues franges sumen 238 persones, més de la meitat del saldo migratori total. En canvi, a partir dels 60 anys el balanç és negatiu en tots els grups d’edat, amb més sortides que arribades.
Les dades són provisionals i s’elaboren a partir dels canvis detectats en la població estimada. Estadística precisa que el recompte inclou tant persones de nacionalitat estrangera com andorrans que arriben de l’exterior o marxen del país, però exclou les persones amb autorització de residència temporal i els treballadors fronterers.