Així ho ha apuntat, per exemple, el líder de Concòrdia, Cerni Escale, que ha definit Ubach com a “un lluitador tenaç i incansable pels drets laborals” i ha deixat clar que “la pèrdua és enorme”. El futur cap de llista de la formació remarca que “es desprèn d’Andorra una part de la seva consciència social” i, per això, “considerem necessari un reconeixement públic a la seva figura”. Ara bé, el parlamentari també remarca un altre fet: “la millor manera d’honorar la seva memòria és no tenir por d’alçar la veu davant les injustícies, no deixar de dir el que pensem i vetllar pel benestar dels altres”.
En una línia molt similar s’expressa el president del Partit Socialdemòcrata i també conseller general, Pere Baró. Parla, també, “d’una pèrdua irreparable” i ho fa en dos vessants. El primer, “el que ha representat per al país, a la lluita sindical i a la defensa dels treballadors”. La segona, ja més personal: “El considerava un amic que sempre estava disposat a ajudar i que tenia molt clar quin era l’objectiu, que a Andorra s’hi pogués viure bé, treballar en condicions i que fos un país d’acollida quan tocava”. El president suplent del grup parlamentari del PS demana “recordar-lo i seguir el seu llegat” i fer-ho “durant molts anys. I té clar que “les institucions li deuen un reconeixement públic”.
El mateix reclama Sergi Teixeira, del Sindicat Penitenciari Andorrà, que no amaga que Ubach ha estat un dels seus referents. “En moments de dubte, quan no sabíem si tirar endavant o no, ell sempre ens encoratjava. Sempre m’ha animat a defensar el que cregués millor per a mi o per als afiliats. A parlar clar”, apunta. De fet, considera que “ha estat el millor sindicalista que hi ha hagut a la societat andorrana” i, per això, “s’ha de plantejar fer-li un reconeixement”. S’atreveix, fins i tot, a posar sobre la taula una idea: “en forma de carrer o d’estàtua”.