Segons l’associació, una persona celíaca pot arribar a gastar uns 1.200 euros més l’any per seguir una dieta estricta sense gluten. “Estic pagant el pa de la meva filla a 12 euros el quilo, i és un pa que moltes vegades deixa molt a desitjar”, lamenta Prados. El col·lectiu considera que això pot suposar una “discriminació econòmica i sanitària”, ja que el tractament de la malatia no és farmacològic sinó alimentari. “No parlem de capricis, sinó d’aliments bàsics com el pa o la pasta”, remarquen. Des de l’entitat també alerten de l’impacte sanitari d’una dieta mal controlada, que pot derivar en anèmies, dèficits nutricionals i altres patologies amb cost per al sistema públic.
Amb una nova junta i “ganes de tornar a picar portes”, l’associació vol reprendre el diàleg amb el Govern i les institucions per reclamar ajudes específiques. El context europeu, asseguren, els dona ara més força. “A Catalunya, Espanya o França ja s’estan començant a donar ajudes. Andorra no es pot quedar enrere”, reclama Prados.
Des de l’associació admeten que en els darrers anys hi ha hagut avenços. Els restaurants ja saben què és el gluten, els supermercats han ampliat l’oferta i la normativa obliga des del 2017 a informar dels principals al·lèrgens. Però darrere aquesta aparent normalització, denuncien que encara hi ha una realitat molt més complexa i sovint invisible.
“La restauració posa logos de ‘sense gluten’, però això no sempre vol dir que sigui segur per a una persona celíaca”, explica Prados. El motiu és que molts establiments controlen els ingredients però no les traces. “Unes llentilles poden estar etiquetades com a sense gluten, però poden contenir traces de blat des del cultiu”, exemplifica. “A una persona que menja sense gluten perquè està de moda potser no li afecta. Però a nosaltres sí”, remarca. Per a una persona celíaca, una mínima presència de gluten pot activar el sistema immunitari i provocar danys interns, encara que no hi hagi símptomes immediats. Per això, insisteixen, no n’hi ha prou amb retirar el gluten d’un plat. Per al col·lectiu, aquesta confusió s’ha accentuat amb la popularització de les dietes “gluten free”. “Ha ajudat a ampliar l’oferta, però també ha banalitzat la malaltia”, assenyalen.
Davant d’aquesta situació, l’associació ha decidit reactivar i renovar el seu projecte de restauració segura, amb l’objectiu d’acompanyar bars i restaurants perquè puguin garantir àpats realment aptes per a persones celíaques. “Molts restauradors ens diuen que no tenen dues cuines. I nosaltres responem que a casa tampoc en tenim dues. El que cal és coneixement i voluntat”, defensa Prados. L’objectiu és anar més enllà del simple etiquetatge i revisar protocols, fitxes tècniques i processos de manipulació d’aliments, expliquen.
Aquest projecte el reinauguraran ben aviat, i esperen que amb aquesta feina, i amb les accions de conscienciació que estan duent a terme aquest cap de setmana per les parròquies centrals, la gent entengui més sobre la malaltia i les seves necessitats, i com és el dia a dia d’una persona celíaca.