Home afable com pocs, participava sempre que podia en totes les activitats per preservar la memòria històrica de l’entorn que el va veure néixer el 1927. Va estar durant molt temps a casa i ja en plena maduresa -en el seu retorn a Andorra procedent de França, on la família hi va fer una bona estada- va fer el pas d’esdevenir policia i, per tant, dirigir cap aquest àmbit la seva vocació de servei públic -a casa seva, més enllà de la pagesia, qui no va ser taxista va ser mestre i alguns d’ells havien fet política-.
En Jaume no es dedicaria a l’activitat política. Però sí que els gens que corrien per la sang i per casa els va heretar la seva filla Bibiana, que seria ministra, primera dona cònsol i consellera general. Entre les aficions que professava Rossa gairebé entre la devoció i la professió hi havia la de tallista de fusta. Ha fet diverses talles de la verge de Meritxell. Una d’elles està exposada a l’església de Sant Serni. I els motlles estan guardats al comú de Canillo.
Aquesta tarda de dimecres, de les 4 a les 8, es farà la vetlla al tanatori de Mereig, a Canillo mateix. I aquest dijous al punt del migdia com s’ha dit, es farà el comiat de Jaume Rossa en una missa funeral prèvia a la sepultura a l’església parroquial. Rossa va escriure les seves vivències per traslladar-les als seus néts. Fa un parell d’anys, l’editorial Anem els va donar format de llibre: ‘Vivències d’un canillenc’.