Així ho reflecteixen les dades de l’enquesta, feta entre el 4 i el 20 de novembre a un total de 796 entrevistats. Una pregunta que sempre es fa versa sobre les principals problemàtiques que afecten Andorra. Entre aquestes, la immigració mai havia aparegut en un lloc destacat. De fet, fins al 2022, el percentatge d’entrevistat que la citaven tot just es quedava en el 2%. Des de llavors, però, alguna cosa ha canviat. Sondeig rere sondeig, en un primer moment a poc a poc, augmentava. I en l’Observatori del primer semestre ja se situava en el 7,2%. Ara, ha crescut fins al 13,4%. Per tant, a prop de duplicar-se.
En aquest sentit, ho diuen més dones que homes (16,5% per 10,6%) però la dada encara puja més entre els que tenen nacionalitat andorrana. Arriba a ser un de cada cinc. I la situació inquieta especialment, segons les dades del sondeig, entre les persones jubilades (24,5%).
Dels entrevistats que citen la immigració com a problema, 47 dels 106 argumenten que n’hi ha massa i que cal controlar-la, mentre que 29 ho argumenten enfocant-lo en l’aspecte d’un creixement demogràfic massa fort. 11 dels enquestats parlen obertament de manca d’integració i d’adaptació. També hi ha gent que explica que la seva postura es deu més a les dificultats que pateix el col·lectiu d’immigrants, com ara els tràmits que han de fer per regularitzar la seva situació (15 persones).
Certament, un percentatge del 13,4% podria ser reduït. Els responsables de l’enquesta, però, no ho veuen així i posen el focus sobre una situació que és nova i que caldrà analitzar amb cura. “Fa 25 anys que fem l’enquesta i mai ens havia sortit un percentatge tan alt. Sempre era testimonial”, ha recordat Micó, tot admetent que, ara, la situació ha canviat. “Estem en un debat que a Andorra no existia i que ve relacionat amb els que hi ha a fora”, ha comentat. A banda, ha apuntat que un altre fet que ha crescut, tot i que encara presenta dades baixes, és la inquietud per la seguretat ciutadana: passa de l’1,9% al 3,1%.
Per a Micó, es tracta d’una situació que cal mirar amb cautela. “Ens hem de preocupar perquè som un país d’immigrants. Ho dic com a sociòleg i també a nivell personal. Hem crescut en base a aquesta barreja que ha portat coses molt positives per al país”, ha remarcat. De fet, recorda que “fins ara, era un tema que no es veia com a una situació estranya i parlant amb sociòlegs de fora, se sorprenien”.
El responsable de l’Observatori, però, també destaca que aquest increment encara està lluny del que es viu a altres països. “No estem al seu nivell”, afirma. En aquest sentit, també posa en relleu que “una bona part de la població té familiars de fora” i, per tant, això ajuda a contenir l’opinió contrària a la immigració. Malgrat tot, sí que considera que, de cara al futur, “és una situació a la qual cal fer seguiment”.
A l’hora de valorar quins motius hi ha al darrere d’aquesta pujada de preocupació, Micó remarca que “en pocs anys la població ha crescut molt perquè el sistema productiu ho ha necessitat” i, també, al fet que “a tot arreu hi ha aquest debat”. A això se suma la qüestió sobre “quants habitants poden tenir” i, en les dades concretes de l’enquesta, l’esclat de tot l’afer vinculat al sistema ‘entry/exit’.