Evidentment, per molt amples que tingui les espatlles, a Borja no li fa cap gràcia ser constantment blanc d’informacions que no deixen d’explicar que és un deutor. Va signar el préstec per poder tenir disponibilitat i anava abonant les quotes a través d’un compte en la mateixa entitat bancària. Però quan els diners que hi havia a l’inici en dit compte van liquidar-se, Thyssen no hi va afegir ni un cèntim d’euro més. I aquí va venir el problema.
El préstec se li va concedir el 2016. I el ‘quantum’ era de set milions d’euros. Les quotes que van anar retornant van rebaixar el capital i tot plegat fins a poc menys de cinc milions. Però clar, la quantitat a deure encara era molt important. Moltíssim. D’aquí que finalment, després que Thyssen i els seus assessors es fessin l’orni, el banc va tirar endavant. I la Justícia, per garantir que l’aristòcrata no pogués al·legar mai una suposada vulneració del dret a la defensa es va publicar la demanda al BOPA. I així la reclamació dinerària va ser de domini públic.
Després de fer-se el ‘ronso’ i mirar alternatives, diverses fonts han assegurat que la voluntat de Thyssen és mirar de ‘tancar la carpeta’ durant aquest d’octubre. I saldar el deute. Hauria mirat de vendre el xalet que té a Can Diumenge, a Escaldes. Però la titularitat de l’immoble és dels seus fills, que aparentment tenen nacionalitat suïssa. Això dificultaria l’operació a nivell legal a Andorra. O, com a mínim, l’alentiria. I Borja Thyssen voldria mirar de resoldre la situació amb celeritat.
Per això que estaria mirant de vendre alguns altres béns en jurisdiccions distintes a Andorra on també té propietats i, d’aquesta manera, mirar de resoldre tot plegat una vegada tingui els diners disponibles. L’entitat bancària, segons fonts properes, no tindria per ara cap informació que l’aristòcrata estigui en disposició de saldar res.