En el cas de la restauració, el retrocés del català va acompanyat d'un augment del castellà, que ha passat del 32% al 39,5% com a única llengua d'atenció. Al transport públic, el castellà també guanya pes, del 39% al 42%, mentre que el percentatge de persones que declaren ser ateses en totes dues llengües es manté pràcticament estable. Són dos dels àmbits en què més es nota la davallada del català, segons ha exposat el director del Departament de Política Lingüística, Joan Sans, durant la presentació dels resultats.
La situació és diferent al comerç. Als grans magatzems, l'atenció exclusivament en català ha crescut cinc punts, del 10% al 15%, tot i que continua sent clarament minoritària. El 44% dels enquestats afirma ser atès només en castellà, un punt més que fa quatre anys. A les botigues, en canvi, el català ha passat del 37% al 41% com a única llengua d'atenció, pràcticament al mateix nivell que el castellà, que se situa en el 42%.
En altres activitats vinculades a l'oci també es constata una pèrdua de presència del català. Als bars, pubs i discoteques, el percentatge de persones que declaren rebre atenció exclusivament en la llengua oficial ha baixat del 15% al 12,5%, mentre que el castellà ha crescut del 42% al 50%. A les perruqueries i barberies, la situació és més estable, amb un 33% d'atenció només en català, un punt menys que en l'enquesta anterior.
La tendència és més favorable en els serveis sanitaris i financers, on el català manté una presència més elevada. En les consultes dels metges generalistes, l'atenció exclusivament en aquesta llengua ha augmentat del 61% al 64%, mentre que en les dels especialistes ha passat del 52% al 54,5%. Els bancs, les assegurances i les gestories continuen sent els àmbits analitzats amb més presència del català, amb un 81% dels enquestats que afirmen ser atesos només en la llengua oficial, tres punts més que el 2022.
ADMINISTRACIÓ
L'enquesta també analitza les llengües que utilitzen els ciutadans quan es relacionen amb l'Administració pública. En aquest cas, el 58% dels enquestats assegura que s'hi adreça sempre en català, davant del 63,5% registrat el 2022. En canvi, la proporció de persones que afirmen rebre atenció exclusivament en la llengua oficial ha augmentat lleugerament, del 61,2% al 62,1%.
Aquesta última dada és una de les que més preocupen la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, que considera que el percentatge hauria de ser més elevat tractant-se d'institucions públiques.
Bonell considera que el percentatge hauria de ser més elevat tractant-se d'institucions públiques.
Durant la presentació, els responsables de l'estudi també han matisat que els resultats corresponen a diferents organismes i serveis de l'Administració i que, per tant, no tots presenten la mateixa realitat lingüística. En aquest sentit, han assenyalat que la presència del català és més elevada en alguns serveis, mentre que disminueix en àmbits com immigració.
Les dades arriben en un context d'aplicació de la nova llei de la llengua pròpia i oficial, que obliga els establiments comercials, de restauració i altres serveis d'atenció al públic a garantir que els usuaris catalanoparlants puguin ser atesos en aquesta llengua. La normativa també estableix que el personal del transport públic i de les administracions ha d'iniciar les converses en català i només canviar de llengua si l'interlocutor no l'entén.