La jornada ha arrencat amb la projecció d’un vídeo de benvinguda protagonitzat per jugadors i l’entrenador del primer equip, seguit de l’actuació del Cor Rock d’Encamp, en una sessió que ha combinat testimoni, anàlisi professional i eines pràctiques per afrontar l’assetjament i el ciberassetjament entre els joves. L’acte ha comptat amb les intervencions de l’educador social Brian Giner; la psicòloga infanto juvenil del SAAS Bibiana Sans; l’agent major del grup de delictes tecnològics Ferran Jordan; i el director de bàsquet formatiu del BC MoraBanc Andorra, David Eudal.
Un dels eixos centrals ha estat la importància de detectar i comunicar aquestes situacions. L’educador social Brian Giner, que va patir assetjament durant dotze anys, ha explicat que durant molt temps va normalitzar el que li passava i no ho va comunicar: “Pensava que era una cosa normal i no tenia cap espai segur on explicar-ho”. Giner ha posat especial èmfasi en el paper dels observadors, sovint presents però inactius: “El que més mal fa no és només l’insult o el cop, sinó que qui ho veu no faci res. Moltes vegades es pensa que és una broma, però no ho és”.
En aquest sentit, ha alertat de la normalització de conductes com l’insult o l’agressió, que dificulten que els joves identifiquin els límits, i ha insistit en la necessitat de parlar i demanar ajuda per evitar l’aïllament. Des de la vessant psicològica, la psicòloga infanto juvenil del SAAS, Bibiana Sans, ha explicat que l’assetjament es pot detectar a través de canvis conductuals evidents, com la baixada del rendiment acadèmic, la pèrdua d’autoestima o el rebuig a anar a l’escola o d’utilitzar el mòbil.
Segons ha apuntat, si no s’actua, aquestes situacions poden derivar en problemes de salut mental greus, com depressions o intents d’autòlisi, i ha remarcat la importància de comunicar-ho per activar ajuda professional. Sans ha insistit que el procés de recuperació passa necessàriament per trencar el silenci i demanar ajuda: explicar-ho a una persona de confiança, ja siguin els pares, amics o professors, és el primer pas per iniciar el procés i posar fre a la situació. En aquest context, també s’han posat en valor eines com B-Resol, una plataforma digital que permet als alumnes comunicar de manera anònima situacions d’assetjament o malestar al centre educatiu, facilitant una detecció precoç i una intervenció ràpida per part dels equips educatius.
La jornada ha abordat també com l’assetjament traspassa l’entorn escolar i es manté a través de les xarxes socials, on pren una dimensió més psicològica i persistent. En aquest sentit, l’agent Ferran Jordan ha recordat que el ciberassetjament es construeix a partir d’accions reiterades en el temps: “Pot ser un missatge, una amenaça o la manipulació d’una imatge. Hi ha moltes formes d’atacar una persona.” Jordan ha insistit en la responsabilitat associada a aquests comportaments: “No hem de normalitzar l’insult o l’amenaça a les xarxes. El comportament en un entorn digital ha de ser el mateix que en qualsevol espai presencial”, tot recordant que a partir dels 12 anys els menors ja poden respondre penalment pels seus actes, d’acord amb la legislació específica de menors.
L’acte ha incorporat també la mirada educativa de l’esport. El director de bàsquet formatiu del BC MoraBanc Andorra, David Eudal, ha subratllat que l’esport és una eina clau en la transmissió de valors: “El respecte, la constància, l’autocontrol o la gestió de la frustració s’aprenen dins de la pista, però són aprenentatges que van més enllà i que t’acompanyen després en la vida personal i professional”. Eudal ha remarcat que aquests valors es construeixen en el dia a dia, a través de gestos quotidians i de la relació amb els altres, i ha defensat que “si ens respectem, el món segur que serà una mica millor”.
Preguntat per l’impacte de les pantalles, ha defensat la necessitat de combinar-les amb l’activitat esportiva i fer-ne un ús responsable, tot reivindicant l’esport com a espai de relació: “Les connexions que es creen a la pista, fins i tot amb rivals, són úniques i et poden acompanyar tota la vida”. Les connexions virtuals sovint són més nocives. Per això, a qui cal assetjar és al ‘bullying’.