Des d’AE es comparteix que cal actuar davant problemàtiques com ara les addiccions digitals, el ciberassetjament o la visualització precoç de pornografia. Per tant, en línies generals es veu bé la llei. Ara bé, consideren que el projecte legislatiu incorpora “definicions massa obertes” i atribueix a l’administració competències excessivament àmplies, fet que pot comportar efectes no desitjats. I això és el que es vol corregir amb unes esmenes que se centren en sis grans eixos.
Per un costat, es considera que no pot ser que Andorra Digital tingui el paper central que li encomana la llei. La formació rebutja consolidar noves estructures administratives permanents i considera que les funcions previstes al projecte de llei poden ser assumides directament pels ministeris competents. Per tant, s’eliminen les referències que converteixen l’entitat en òrgan central coordinador de la política de protecció digital infantil.
Un altre canvi clau per a AE és la necessitat de reforçar clarament la limitació dels dispositius digitals als centres educatius. Així, es vol que es prohibeixin durant les hores lectives, als patis, als menjadors i durant les activitats extraescolars supervisades. Es proposa que els dispositius quedin dipositats de forma segura dins els centres durant tota la jornada escolar.
En tercer lloc, Andorra Endavant rebutja que el Govern pugui prohibir unilateralment xarxes socials a menors de 16 anys. En canvi, s’aposta per donar informació clara a les famílies, recomanacions públiques, eines de control parental, filtres i bloquejos voluntaris. D’aquesta forma, es vol que siguin els progenitors els qui decideixin lliurement les limitacions que considerin adequades per als seus fills.
Un altre eix de les esmenes fa referència a les definicions massa àmplies relatives a situacions de risc o desemparament digital. “Andorra Endavant considera especialment preocupant que mals hàbits digitals puguin acabar facilitant intervencions dels serveis socials o fins i tot separacions familiars”, s’explica. Per tant, amb els canvis proposats es vol que “qualsevol intervenció es basi en situacions “greus, reiterades, i objectivables” i sempre “respectant sempre els principis de proporcionalitat i mínima intervenció”.
A banda, AE també refusa el concepte de “supervisió activa” que es vol imposar als pares. S’entén que les famílies no poden convertir-se en objecte de control permanent o en responsables potencialment sancionables per qualsevol conflicte vinculat a l’ús de pantalles o xarxes socials”. Finalment, també es defensa una protecció efectiva dels infants i adolescents davant els riscos digitals actuals, però considera que aquesta s’ha de fer “amb sentit comú, proporcionalitat, reforçant les famílies i evitant noves estructures burocràtiques i ingerències excessives dins la vida privada”.