‘La situació dels drets humans al món – Informe 2025-26 d’Amnistia Internacional’ s’ha fet públic aquest dimarts i evidencia el que es considera una evolució global a pitjor de la situació global. De fet, per a l’organització hi ha un “atac directe” als “fonaments dels drets humans”. De forma directa, es critica les actuacions dels Estats Units i Israel, però el treball també analitza un per un fins a 144 països. I, entre aquests, Andorra.
Sobre el Principat, es retreu en primer lloc que es mantingui en vigor la prohibició total de l’avortament, un fet que “viola diversos drets humans”, entre els quals el de poder accedir a una intervenció “sense riscos”. En aquest sentit, se cita una investigació periodística que indica que una mitjana anual de 131 dones han d’anar a Espanya per sotmetre’s a una intervenció voluntària de l’embaràs.
A banda, s’entén que aquesta situació no canviarà. Així, es considera que la possibilitat de despenalitzar que es defensa des del Govern suposaria que “seguiria sense haver-hi serveis d’avortament disponibles a Andorra”. Per tant, “dones i nenes haurien de continuar viatjant a l’estranger per accedir a l’atenció que necessiten i a la qual tenen dret”.
AI també alerta sobre l’impacte que la problemàtica de l’habitatge té sobre els drets humans. Es posa en relleu que la Llei òmnibus, aprovada el març del 2025, “no plantejava mesures concretes per augmentar el parc de pisos socials”. I això malgrat que l’Observatori evidenciava que “el principal motiu de preocupació de la ciutadania era la falta d’accés a un habitatge assequible”.
L’ONG també recrimina que es mantingui el delicte de difamació que penalitza la crítica a les autoritats i les institucions andorranes. És a dir, el que va provocar el processament de l’activista d’Stop Violències, Vanessa Cortés. Suposa, avisa l’entitat, “una contravenció del dret internacional”.
Una altra crítica té a veure amb el retard dels protocols per donar cobertura al canvi de sexe per part de les persones transsexuals. Això suposa “un perill i un risc” per al col·lectiu, s’avisa. També es recorda que el Consell d’Europa ha reclamat una millora de la recollida de dades sobre la violència contra les dones.