L’allau mortal del Pas de la Casa va mobilitzar 1.500 metres cúbics de neu

La placa que es va desplaçar a la zona del Clot de les Abelletes s’estima que feia una llargada d’uns 180 metres i una amplada màxima d’uns 50 metres

Zona on hi va haver l'allau. AR+I

El volum aproximat de neu mobilitzada per la l’allau mortal que hi va haver dissabte passat al Pas de la Casa va ser de 1.500 metres cúbics, el que més o menys equivaldria a 1.500 tones de neu. Com ja va avançar l’Altaveu, la mida d’aquest despreniment nival a la zona del Clot de les Abelletes era D2 segons l’escala europea de mides d’allaus. El despreniment va colgar un veí de Sant Feliu de Pallerols, a la Garrotxa, a tocar d’Olot, de 32 anys. Quan se’l va localitzar ja estava en parada cardiorespiratòria i no se’l va poder remuntar.

La cota de sortida de l’allau es trobava situada a 2.675 metres d’altura i la cua va anar a parar a uns 2.587 metres. Es tractava d’una placa en una orientació est, amb una cicatriu d’uns 30 centímetres a la part superior. Segons un estudi preliminar -centrat en l’anàlisi meteorològica dels dies previs i l’anàlisi del mantell- fet per Andorra Recerca i Innovació (AR+I), que com va avançar l’Altaveu just dos dies després de l’allau va desplaçar tècnics fins al punt de l’incident, la placa despresa s’estima que tenia una llargada d’uns 180 metres i una amplada màxima d’uns 50 metres. El desnivell total va ser d’uns 90 metres. 

Estudi tècnic de primer nivell per determinar el ‘funcionament’ de l’allau mortal del Pas de la Casa

L’informe de l’ARI repassa les precipitacions hagudes durant el mes de novembre, atès que abans no havia nevat encara a la zona, i també fa un balanç de temperatures, per exemple. Hi havia una mica més de neu del que soldria ser normal per l’època a la zona el dia de l’accident. Amb tot, no era res d’especialment excepcional. Ara bé, com és evident, les diverses precipitacions van anar configurant diverses capes. O diverses crostes, si es vol dir també així.

La part inferior del mantell despès corresponia a les nevades que van tenir lloc els dies 5 i 6 de novembre i l’augment posterior de temperatures, que va aconseguir formar una crosta de regel bastant gruixuda i amb pols del Sàhara a la base, del dia 14 de novembre. Per damunt la crosta, segons l’anàlisi dels tècnics de l’AR+I, hi havia una capa de facetes que correspondria a les nevades que van tenir lloc del 19 al 22 de novembre, amb temperatures molt baixes (mínima registrada a Envalira a 2510m de -15’4°C) i acompanyades de vent fort de nord-oest i del nord. 

Hi va haver més precipitacions posteriorment i també grans ventades que van ajudar a l’acumulació de neu en aquell punt. Al peu de l’allau s’hi va poder arribar amb certa facilitat. Una altra cosa era poder-se acostar a la cicatriu, on els tècnics s’hi van poder acostar ascendint a la zona del pic Blanc i mirant de quedar tant a prop d’on van poder del punt des del qual es va desprendre la placa nival. 

Etiquetes: